Podem treballar dur?

No pretenc aquí qüestionar la nostra proverbial capacitat de treball sinó dilucidar si aquest dur és correcte en català o si hi ha alternatives que permetin prescindir-ne.

Diré d'entrada que el problema no és tan semàntic com gramatical. El dubte no el planteja el seu significat sinó el seu ús com a adverbi.

De fet, un dels sentits de l'adjectiu dur és "que demana un gran esforç" i un dels exemples que ens dóna el DIEC2 per a aquesta accepció és "un treball molt dur".

El que no s'accepta, doncs, és que aquest adjectiu sigui dels que poden fer d'adverbi per un fenomen de gramaticalització que es dóna en moltes llengües. N'hi ha un munt d'exemples: saltar alt , parlar clar , treballar fi , cantar fluix , passar just , parlar ràpid , menjar sa , etc.

Aquest ús adverbial sovint ha anat precedit d'un ús predicatiu i de vegades s'hi confon. Sorprèn que els nostres diccionaris diguin que el fondo de respirar fondo és adverbi i el dur d' anar dur no, i es resisteixin a acceptar que dur pugui fer mai d'adverbi.

Però els to work hard , travailler dur i trabajar duro ens tenen assetjats i comença a ser una mica ridícul negar que podem fer (o, per ser més exactes, que ja hem fet) aquest pas.

El DDLC en recull exemples de Carles Riba ("li parlava dur i amb paraules retrunyents") i Mercè Rodoreda ("però havia de treballar dur, obrir-me camí a cops si calgués"), escriptors d'excel·lent orella per al català i gens indisciplinats.

Per tot plegat ja és hora que la norma, a més de treballar fort i treballar de valent , també permeti treballar dur i, en general, admeti que dur és un dels adjectius que pot fer d'adverbi.