Treball infantil
S’acaba el curs, aquest curs de la pandèmia, i qui més qui menys recorda els estius de la infantesa, potser amb treballs per al setembre, gelats, mosques, poble dels avis, dues hores per fer la digestió abans de poder banyar-se, anar en tren a la platja amb el pneumàtic posat a la cintura. I qui més qui menys pensa en com s’ho farà per donar també als fills la dosi de treballs per al setembre, de gelats, de mosques, de poble, de possibilitat de bany, de xurro de color rosa, que és tan pràctic. Els queda la setmana que ve. Hi penso, perquè aquests dies a les revistes ens ensenyen les filles del monarca espanyol, una de les quals, la gran, heretarà el tron que el pare va heretar del pare i el pare del dictador Francisco Franco. La nena ja fa discursos, saluda, dona la mà, i se n’anirà a estudiar a un internat l’any que ve. La veiem pentinada i vestida per algun estilista a sou de la monarquia.
El que li fan fer a aquesta nena és treball infantil. No és una nena que tingui un talent especial, com poden tenir, per exemple, alguns nens esportistes o jugadors d’escacs o cantants o instrumentistes. Aquesta nena treballa perquè és filla d’un rei i des de petita sap que serà reina (amb permís de Robespierre). Tal com està muntat el negoci de la monarquia, si la nena no vol ser reina, el rei i els camarlencs tenen un problema. A l’Edat Mitjana els nens treballaven, però ara hem convingut que val més que no i trobo que les monarquies el mínim que haurien de fer és exposar els hereus a partir dels divuit anys. Aquesta nena no pot tallar-se els cabells o pintar-se’ls de rosa, no pot posar-se roba de segona mà, no pot anar amb minishorts ensenyant la galta del cul com les seves congèneres. No pot ser lesbiana, no pot no casar-se. No pot ser cantant, il·lustradora, periodista o caixera. No pot dir que no vol marxar a estudiar a l’estranger. Suposo que la mare tampoc ho pot dir. El pare no ho sé.
Empar Moliner és escriptora
