A través de Finlàndia
Peces Històriques Triades Per Josep Maria Casasús[...]
Per a nosaltres, meridionals, l’aspecte exterior d’Escandinàvia és una visió nova, extraordinària, però potser Finlàndia és la quinta essència, el rovell de l’ou del món escandinau -una transposició més intensa del nòrdic continental-. Sobre el país pla, lleugeríssimament ondulat, es produeix l’aparició del bedoll, del pi i de l’avet a una escala literalment fenomenal. Un bosc dens, d’un verd negrós, sobre el qual la nostra escarransida botànica del sud ens porta a projectar un gran misteri immòbil i callat, cobreix la quasi totalitat del país. Finlàndia és una terra ferma formada per un laberint d’illes, de llacs, de corrents d’aigua en bona part aturats, o sigui d’un arxipèlag molt dens -el més dens del món-. Més de trenta mil petites illes cobreixen els 4.600 quilòmetres de costa dels golfs de Bòtnia i de Finlàndia, gairebé totes elles cobertes d’una exuberant vegetació de coníferes -exuberants de vida, però no pas com pot ésser una jungla tropical-. [...] Aquesta situació produeix un xoc estrany en nosaltres, habituats al secà multisecular i als petits regalims d’aigua: hom té la permanent sensació de trobar-se en un país inundat. Aquesta sensació no és potser prou clara quan hom arriba a Helsinki de Riga o dels ports de Rússia; és absolutament impressionant quan el viatge es fa d’Estocolm a Helsinki per mar entre les illes i ho serà encara més quan s’hi pugui arribar, d’una manera normal, volant. Quan les companyies de turisme recomanen el viatge, en vaixell, des de la capital de Suècia -demà recomanaran la via de l’aire- donen un consell excel·lent per a tenir una idea del que són les illes, els llacs, les aigües, la projecció fabulosa del bosc en aquest immens espai buit, fosc i ennuvolat. L’entrellat de les aigües produeix permanentment el miratge del rodal inundat. Més clar encara: Finlàndia sembla un país salvat de les aigües, un país immobilitzat en un punt de precarietat -per la nostra manera de veure les coses, és clar-. Estem habituats a trepitjar terra ferma, granítica, fabulosament mineral, i Finlàndia se’ns apareix com un país estovat per l’aigua. [...]
