De trauma a patrimoni col·lectiu
HistoriadorLa Guerra Civil és un trauma històric que cada cop coneixem més gràcies a la quantitat de monografies que l’han estudiat. L’accés lliure a tots els fons i documents d’arxiu sobre aquest període és encara un dèficit democràtic a l’estat espanyol. I la guerra encara amaga realitats i mites difícils de desxifrar per a amplis sectors de la població. Una ciutadania encara pot ser captiva d’una dictadura sociològica que va ser tan llarga que va deixar molt de pòsit. Pòsit en forma de dèficit democràtic, pòsit en forma de símbols, monuments, lleis, aparells estatals i funcionarials que encara remoregen.
El valor memorial més preuat que encara -i per poc temps- tenim entre nosaltres és el relat testimonial de les nostres àvies i avis que van viure la guerra. En queden pocs, però alguns, no tots, han anat parlant. Molts van callar, i els seus fills tampoc van preguntar. Els néts hem sigut més curiosos. Els que van patir el front, la rereguarda, les presons i els bombardejos representen la memòria viva de la contesa. Com a societat, i des de les institucions, no hem sigut capaços d’invertir en aquest patrimoni immaterial i col·lectiu amb fermesa, decisió i polítiques públiques de recuperació i reparació. Hem fet tard en molts aspectes, però encara podem fer molta feina, sobretot de transmissió cultural i patrimonial, si sabem i volem defensar fermament la memòria com un dret. Una altra qüestió és com els poders públics han ignorat o condemnat a l’oblit aquesta memòria de la guerra.
Sembla que un cert canvi a les administracions vol esmenar l’oblit, però queda molt per fer. Sense anar més lluny, vaig visitar dos espais relacionats amb la memòria de la Guerra Civil, el monument de les Brigades Internacionals a la boca nord del túnel de la Rovira i uns búnquers de la platja del Far de Vilanova i la Geltrú. L’estat il·legible i degradat dels plafons explicatius en quatre idiomes dels Espais de Memòria de Catalunya em van provocar vergonya com a ciutadà davant de col·legues estrangers.
Han passat vuitanta anys des d’aquell complot del 18 de juliol del 1936. Vuitanta anys de l’inici d’un conflicte que va enfrontar ideologies, pobles i classes. Un conflicte que va començar sent internacional i que va acabar com a preludi d’un altre conflicte d’escala mundial atroç i fatal. La memòria de la Guerra Civil és certament conflictiva, ja que transmet un conflicte gegantí, com no podria ser de cap altra manera. Però, precisament, acceptar que el treball memorial és conflicte i transgressió és acceptar que la nostra societat ha crescut en valors ètics i democràtics i que té prou solidesa per enfrontar-s’hi sense fissures.