Traslladar i aplicar el coneixement
No sense raó, hem estat molt crítics durant anys pel poc contacte entre la universitat i la realitat del dia a dia. En algunes àrees de coneixement l’abisme és enorme i sembla que no hi hagi cap mena de connexió. Sense voler generalitzar -m’equivocaria-, en l’àmbit esportiu he trobat sempre a faltar aquesta coordinació, tot i que crec fermament que tenim grans especialistes en aquest camp i potser massa gurus en alguns casos, cosa que, de vegades, ha contribuït a augmentar aquest abisme.
Però avui m’haig de retractar, i positivament. Aquesta setmana he assistit a la presentació d’un programa de suport a esportistes joves promeses a nivell local. El Centre d’Estudis en Esport i Activitat Física de la Universitat de Vic ha presentat el programa Talent Esportiu Vic, generat, impulsat i que es tirarà endavant des de la universitat sense cap mena d’ànim de lucre, i que té el suport de la mateixa ciutat i d’entitats privades.
El programa va enfocat a aquells esportistes que naveguen entre dues aigües: la de l’esport base -que té el suport de tots els clubs, que, generalment, hi inverteixen recursos i temps- i la de la professionalització. És a dir, vol incidir en aquella edat confusa en què coincideixen l’adolescència -complicada per si sola- i una època d’especialització ja molt important per als esportistes que destaquen, a qui la falta de recursos pot portar a lesions mal curades, emocions mal gestionades, alimentació mal dirigida, etc. Una època que pot acabar comportant l’abandonament de la pràctica esportiva, i en la qual es perden grans esportistes pel camí. El programa ofereix un treball global que, segons els estudis de les últimes dècades, s’ha vist imprescindible per arribar amb més garanties a l’alt rendiment, que ja és prou complicat, i que s’oferirà de manera completament gratuïta als escollits que compleixin els requisits. Aquesta és una primera fase, i la idea és anar-ho ampliant amb servei de nutrició i psicologia, entre d’altres. A part, el Centre d’Estudis oferirà seminaris gratuïts per als entrenadors perquè també es pugui transmetre el coneixement i s’ampliï l’àrea d’aplicació. És encoratjador que la universitat contacti amb la realitat i apliqui el que investiga a la base de la societat. No pot ser que el coneixement quedi en mans dels estudiosos i que no s’apliqui, no porta enlloc ni per als uns ni per als altres. Realment, aquesta és una iniciativa poderosa que segur que aportarà beneficis en totes dues direccions. Avancem!
