El xèrif i el major

i Esther Vera
14/03/2019
3 min

MadridSala de daurats, velluts de color bordeus, marbres, vitralls i un parell de làmpares de llàgrimes impossibles de netejar. Al sostre un fresc de la Justícia triomfant sobre el mal. Amb una figura femenina vella escanyant un nadó, una jove exuberant despullada, la justícia majestuosa entre dos cavalls blancs i un parell de presumptes facinerosos que es retorcen. Als peus de l’escena una òliba que ens mira fixament als mortals que assistim a la vista del Tribunal Suprem. Al primer banc, les autoritats polítiques amb la representació de la consellera de Justícia. Al darrere els periodistes i les famílies i els amics dels acusats, que aprofiten les sortides dels presos en cada recés, o per dinar, per esgarrapar una abraçada, un petó, una encaixada de mans, una mirada còmplice. Tot pren un significat emocional extrem i algun dels acusats es descobreix abraçat per algun desconegut amb una desconcertant intensitat. Vigilant-ho tot, Piedad, encarregada que no hi hagi telèfons mòbils i a qui algú defineix com la de les “pel·lícules que il·lumina amb un focus de nit el barracó”.

L’òliba sàvia assisteix estupefacta a l’interrogatori de Vox en el que havia de ser una de les grans oportunitats de l’extrema dreta fent d’acusació. Francisco Javier Ortega Smith-Molina, que semblava arribat de Transsilvània en una revolada de toga acompanyat de l’escuder, Juan Cremades, provoca més expectació que encert i patina amb un interrogatori dèbil que limita posteriorment la testifical a les acusacions. La talla de Vox marcarà la jornada provocant deliberacions del tribunal i afavorint un loop de Marchena que condicionarà el testimoni de Trapero sobre les reunions de la cúpula del cos amb el Govern.

Cop d’efecte de Marchena

El xèrif Marchena manté l’expectació fins al final de la sessió quan pregunta ell mateix en l’últim minut i en un cop d’efecte digne de la millor sèrie de suspens. És aleshores quan el major explica com la cúpula del cos va transmetre al president, al vicepresident i a Forn la previsió que 2 milions de persones i 15.000 policies interactuarien en el que podria ocasionar conflictes greus d’ordre públic i seguretat ciutadana. Trapero afirma que els van avisar que els mossos “compliríem la legalitat”, que els van advertir “que no s’equivoquessin amb nosaltres”, que “no trencaríem la legalitat, que no acompanyàvem el moviment independentista” i que corrien riscos personals. La resposta política va ser: “Facin el que hagin de fer”.

Trapero havia anat en mode major a defensar-se en una causa que, en teoria, no l’acusa, i a protegir l’actuació i la independència del cos desarborant de passada la rebel·lió.

Sentir Trapero afirmant que el 27 d’octubre estaven preparats per detenir el Govern si la justícia ho demanava va ser una caiguda del cavall per als observadors que donaven credibilitat a una mena de conxorxa dels Mossos amb el Govern. Explicant les seves tempestuoses relacions amb De los Cobos, la desconfiança entre els cossos i la diferent interpretació de l’ús de la força, Trapero es va convertir en un testimoni clau.

Marchena va tenir un moment de glòria, Trapero va defensar-se abans d’arribar a l’Audiència i l’acusació de rebel·lió continua debilitant-se.

Junqueras, Forcadell, els Jordisi els consellers han arribat a primera hora en dos furgons amb les sirenes i així tornen a marxar onze hores després. Així arribarem fins al juny a menys que Marchena faci una mortaldat de testimonis.

stats