La transmissió pacífica del poder

Demà a la nit pot passar qualsevol cosa, i no em refereixo només al resultat electoral. La dreta i la ultradreta nacionalistes espanyoles (valguin les redundàncies) estan en mode “¿qué pasará, qué misterio habrá? Puede ser mi gran noche” i si les enquestes es confirmen, des de diumenge a la nit reclamaran que els hi tornin les claus de la Moncloa.

Això pot acabar incloent la rendició total del PSOE en forma d’abstenció en la investidura de Feijóo i amb l’estripada dels galons de Pedro Sánchez a la plaça pública, definitivament deshonorat com a Perrosanche. Si en una democràcia com la dels Estats Units la transmissió pacífica del poder ha trontollat per primera vegada en dos segles i mig amb assaltants al Congrés, què no li pot passar a una Espanya d'escassa cultura democràtica i molt mal perdre?

Feijóo ja ha advertit durant la campanya que no s’imagina que no acabés governant un partit que guanyés i que una coalició de perdedors de tot l’arc parlamentari no el pot apartar de la presidència del govern si ell queda primer. Els crits de “govern il·legítim!” –que ja hem sentit durant aquesta legislatura– ja deuen estar preparats.

Pot passar qualsevol cosa, també amb el resultat dels partits independentistes, perquè hi ha molta indecisió entre els votants d’aquest camp. La discòrdia permanent, els retrets per qualsevol cosa, la incapacitat de fer operativa la majoria absoluta independentista al Parlament, han acabat per amargar i avergonyir molta gent que els va fer confiança en els moments vitals del procés. Que ho sàpiguen a ERC, a Junts i a la CUP.

Els pronòstics indiquen que demà no s’esperen prodigis. Amb tot, romaneu atents a la pantalla de l’ara.cat.