Transferències immediates i gratuïtes

Una persona facilitant les seves dades bancàries
2 min

El Parlament Europeu ha aprovat aquesta setmana un reglament que obliga tots els bancs europeus perquè les transferències de diners instantanis tinguin una comissió igual o inferior a les transferències normals.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

La resolució no és irrellevant, perquè hi ha tota una sèrie de missatges implícits per a la banca tradicional. El primer, no poden oferir com un servei plus la recepció instantània dels diners després d'efectuar la transferència, una cosa que la tecnologia ja proporciona i que no comporta cap cost addicional per als proveïdors del servei de pagaments. Per defecte, el més barat per al client serà l'opció “el beneficiari disposarà dels diners a l'acte”, cosa que, fins ara, segons l'entitat financera i l'import del pagament, podia costar fins a dotze euros.

El segon missatge que el Parlament Europeu envia a les institucions financeres de la zona euro és que no operen en un vedat privat de caça. Si existeixen aplicacions de dispositiu mòbil que permeten fer pagaments instantanis, han d'igualar tals condicions als seus clients. Podria discutir-se si les autoritats poden imposar els preus dels serveis a les empreses privades, perquè un banc ho és. No poden. Però sí que poden regular els mercats financers en nom de millores econòmiques. I aquest n'és un cas clar.

Aquesta obligatorietat ha d'anar acompanyada de majors mesures de seguretat. Perquè, si bé abans una transferència ordinària podia trigar d'un a tres dies a arribar al destinatari, hi havia un temps per retrocedir-la en cas d'error o frau. I la ciberdelinqüència, especialment en l'enviament de factures amb comptes corrents per al cobrament alterats, mitjançant usurpació d'identitat està creixent d'una forma alarmant. Així que el Parlament obliga també el sector financer a fer que sigui possible, quan realitzem una transferència, poder validar la titularitat del destinatari. Això no evitarà errors, però sí fraus. I un error amb un receptor conegut o amb qui ja existeix una relació comercial o personal és molt més corregible.

El que sí que s’han acabat són les excuses de mal pagador. Aquell “sí, sí, ja t'he fet la transferència”, sabent que no és cert, i que si la realitzes aquell mateix dia o l'endemà, permetrà colar el que no és, passaran a la història. Perquè les transferències hauran d'arribar en deu segons al beneficiari. Dos-cents mil milions d'euros que diàriament estan en uns llimbs dels quals només es beneficiava el sector financer amb milions d'euros en interessos passaran a estar en mans dels clients. Esperem que no ens ho cobrin amb una altra comissió.

Fernando Trias de Bes és escriptor i economista
stats