Només si pensem que estem immersos en la lògica de la venjança és possible trobar alguna explicació a la tempesta d’odi israeliana que ha portat el primer ministre Netanyahu a enfangar-se amb conseqüències imprevisibles en la trampa que li va posar Hamàs.
El primer ministre israelià té políticament els dies comptats i el seu miserable oxigen és allargar l’estratègia del terror. Fins que els Estats Units li parin els peus després d’haver-li donat temps a la revenja.
Sis mesos després dels atacs del 7 d’octubre és moment de fer un tenebrós balanç. El resultat humà de la barbàrie és que 1.200 israelians van ser assassinats aquell dia i 33.000 palestins en els 182 dies posteriors. Les xifres palestines són del ministeri de Sanitat de Hamàs i són aproximades. Poden ser menors, però també majors, donada la quantitat de persones que poden haver quedat sota la runa en una guerra basada en la destrucció sistemàtica.
134 israelians van ser segrestats, presumiblement estan retinguts sota terra, i en alguns casos torturats i agredits sexualment.
A les desenes de treballadors humanitaris i periodistes morts, aquesta setmana s’hi ha afegit l’assassinat de set voluntaris de World Central Kitchen en tres atacs diferents executats amb un dron israelià. Si bé el govern israelià ha parlat d’un “error”, l’analista militar Amos Harel afirma al diari Haaretz que els assassinats de WCK són un símptoma que va més enllà d’un error. “Un símptoma d’un fenomen més ampli” en les Forces de Defensa d’Israel (FDI) que tenen “seriosos problemes de disciplina” que porten a “diverses violacions de les lleis de la guerra”. És evident que en aquesta confrontació, les FDI consideren un objectiu tota la població palestina, indiscriminadament, cosa que no ha evitat que el suport popular a Hamàs estigui en el 70% i que sigui fàcil deduir que s’està gestant un odi que alimentarà diverses generacions. La fam i l’horror no s’obliden. Els milers de criatures mortes, tampoc.
L’assassinat dels cooperants de WCK, que repartien menjar, pot ser un punt de no retorn per a Netanyahu. La comunitat internacional l’ha deixat fer. Els Estats Units li han donat temps per a la venjança i la restitució de la jerarquia del terror. Però Israel es dirigeix cap al seu aïllament. El Canadà ha interromput el subministrament d’armes i el president nord-americà ha amenaçat per primer cop amb retirar-li l’ajuda.
Fracassats
Si l’objectiu de Hamàs era provocar una guerra regional contra Israel ha fracassat, però només es pot dir que de moment.
Uns i altres estan entrampats. Atrapats en la destrucció, i sense els objectius militars complerts hi ha un seriós perill d’escalar, que és la sortida dels covards. Avui, la població israeliana i el seus mitjans de comunicació temen una seriosa escalada. Una explosió de la sempre present guerra a l’ombra amb l’Iran, després de l’atemptat contra un edifici de l’ambaixada a Damasc que va matar set persones, entre les quals un general de l’exèrcit iranià, que havia servit a Síria i al Líban i era considerat proper a Hassan Nasrallah, el líder de Hezbollah, la milícia xiïta i partit polític libanès. Nasrallah ha parlat d’un “punt d’inflexió” i d’una resposta “inevitable” que pot significar una escalada de les hostilitats. El líder suprem de l’Iran, Ali Khamenei, que semblava intentar desescalar la tensió a la zona des de l’octubre, ha anunciat que “Israel es penedirà dels seus crims”.
Israel no confirma públicament l’autoria de l’atemptat, però es prepara militarment i civilment. Té els reservistes actius i els senyals GPS bloquejats a Tel-Aviv per evitar atacs amb drons.
Contenir l’escalada
Contenir l’escalada al Pròxim Orient també passa per la Xina, per Teheran, Moscou i Kíiv. Els vincles reforçats de la Xina i Rússia compliquen tot l’escenari internacional. Per això, la secretària del Tresor nord-americana, Janet Yellen, va advertir divendres a Guangzhou al vice primer ministre xinès sobre “conseqüències significatives” del fet que empreses xineses donin suport a Moscou en la guerra a Ucraïna. Dos dies abans ho havia fet el secretari d’Estat Antony Blinken davant dels ministres d’Exteriors de l’OTAN advertint de l’assistència de Pequín a Moscou a “una escala preocupant” procurant-los “eines, inputs i coneixement tècnic” segons el Financial Times. Es tracta d’equipament òptic, propulsors i material espacial que no només amenaça Ucraïna sinó altres països.
Les rondes de sancions han sigut inoperatives i han reforçat els lligams comercials de Moscou amb la Xina, que té Taiwan a l’horitzó expansionista. Amb aquest panorama, Joe Biden té la responsabilitat de no inhibir-se, malgrat les eleccions del novembre. Desescalar és extraordinàriament difícil i el panorama és susceptible d’empitjorar.
