La trama més colpidora del ‘Com si fos ahir’

2 min

En les últimes setmanes els espectadors de sobretaula hem sigut testimonis d’una de les trames més punyents del Com si fos ahir : la violació de la Sílvia, el personatge que interpreta l’actriu Montse Germán. L’atzar ha fet que la història coincideixi amb un cas d’actualitat que ha envaït els mitjans, el de Dani Alves. Tenint en compte el ritme del procés de construcció de la sèrie, la creació d’aquest conflicte és molt anterior a la notícia de la presumpta violació a Sutton. A la sèrie, la Sílvia s’està prenent antihistamínics per l’al·lèrgia i una nit que surt amb les amigues a una discoteca es pren unes quantes copes que la deixen en una situació de submissió i vulnerabilitat química. L’endemà al matí, quan es desperta al sofà de casa, no recorda res però sent un gran malestar. Té les cuixes irritades i amb blaus, dolor a la vagina i perd sang. A partir d’aquí els espectadors hem sigut testimonis de tot un procés d’acompanyament d’aquest drama. L’angoixa per la incertesa de no recordar res, el sentiment de culpa i l’impuls de castigar-se pel que ha passat, l’enfonsament emocional, la dificultat per expressar el que sent, la decisió d’anar a urgències, el seguiment dels protocols mèdics i la desesperació quan entén què va passar aquella nit.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

La sèrie juga també amb la ignorància de l’espectador. Com la Sílvia, ningú sap què va passar. Tot són conjectures. És una manera de compartir amb la protagonista –salvant les distàncies– l’angoixa i la impaciència per entendre-ho tot. La trama pot ser útil des d’un punt de vista divulgatiu i pedagògic. En una època de més sensibilitat davant aquests casos és bo que la societat es familiaritzi amb els protocols però també amb les emocions i les reaccions que comporta tot plegat. Està bé que es defineixin quins són els rols positius en casos així.

Per una banda, hi ha el suspens estrictament narratiu. La intriga per descobrir qui és el violador. El blanc de memòria de la Sílvia, amb alguns flaixos recurrents, ajuda a fer-la més intensa. També la recaiguda del Litus i la seva inestabilitat psicològica accentuen les dificultats del principal sospitós per defensar-se i explicar la seva conducta anòmala i les seves mentides. D’altra banda, també hem perdut el rastre a l’home desconegut que volia lligar amb la Sílvia a la discoteca. Tampoc hem vist què va passar al local, ni com ella va arribar a casa, ni què va fer el Litus quan se la va trobar inconscient al sofà.

Però hi ha un altre suspens molt més interessant: el de la reacció de l’entorn d’amics de la Sílvia i el Litus. Qui es posarà al costat de la Sílvia? Qui es creurà la versió del Litus? Com circularà la informació? Quines suspicàcies apareixeran? Quins comentaris resultaran feridors per a la Sílvia? Interposarà denúncia? Com afectarà la investigació del cas als implicats? Quines seran les seqüeles? Amb l’enginy que estan demostrant els guionistes és fàcil intuir que aquesta trama ens servirà de mirall del que som com a societat, per bé i per mal. Tant de bo serveixi com a aprenentatge col·lectiu.

stats