El tram alt

Llegeixo que el govern espanyol “ha proposat d’afegir un tram més al nou sistema de cotització d’acord amb rendiments reals dels autònoms”. El tram més alt ara passaria a ser de 565 euros al mes, 15 més que en l’anterior proposta.

Molts autònoms, sobretot els del sector de l’entreteniment, no cobren si fa no fa el mateix cada mes, com sí que li podria passar, per exemple, al meu amic que repara electrodomèstics. Pot passar que un cantant faci molts bolos a l’estiu i no treballi gens a l’hivern. Pot passar que un actor o un maquillador tinguin una pel·lícula i després res. Vull dir, amb això, que l’autònom no sap què ingressarà. Aquesta és la principal angoixa d’aquest tipus de treballador. Mai acaba de gaudir del fet de tenir feina, perquè mai sap si l’endemà en tornarà a tenir. Un autònom pot ser guionista, per exemple, durant anys i anys en un programa de televisió o de ràdio. Demà li poden dir que no torni, que ja no els sembla simpàtic. No tindrà dret a cap prestació, a res. Això vol dir, doncs, que per anar canviant de tram, haurà d’anar donant-li i pagant-li la feina al gestor (un altre autònom).

Va haver-hi una època en què l’entreteniment (els papers a les pel·lícules o el teatre, les seccions, els articles, els guions, els concerts…) estaven més ben pagats. Precisament per això: per la incertesa. Hom pagava aquesta quota i, potser a canvi, es podia deduir un vestit per anar a la feina, benzina... És el mínim que es mereix aquesta mena de treballador, que no té cap seguretat, que si un dia s’equivoca sap que ja no el tornaran a cridar mai més. Ara no. Ara tot es paga molt pitjor, la quota puja, i pobre de tu que et dedueixis la benzina. Les despeses “de representació”, que són tan, tan importants en aquest sector (fer relacions públiques és bàsic per als actors, mànagers, músics...) segons com vagi, seran acceptades o no. A banda, els autònoms treballem de recaptadors d’IVA. Per què? Que no saben que cobrar amb un IVA que has de tornar al cap de tres mesos et fa sentir ric? Que no saben que som—si no, no seríem autònoms—uns immadurs?