Tragicomèdia d’una destitució
La destitució de la directora del CNI mostra fins a quins nivells pot arribar la comèdia política.
La ministra Robles va presumir en seu parlamentària d’haver espiat (“Què ha de fer un estat quan algú declara la independència?”). Això complica la vida a un govern que depèn d’Esquerra per continuar la legislatura, i el ministre Bolaños, que és l’encarregat que Sánchez no perdi cap votació, convoca la premsa de matinada per reconèixer espionatge amb dos ous durs: al president del govern també el van espiar fa un any. Ho diu amb la confiança que l’opinió pública espanyola entendrà que hi hagi destitucions quan es tracta de la seguretat del cap del govern, no d’uns independentistes que, com deia una diputada de la ultradreta, massa poc els han espiat. Però Bolaños no se n’acaba de sortir amb el seu intent de tapar el titular de l’espionatge a independentistes amb el del telèfon de Sánchez infectat de Pegasus.
Robles sap que té l’opinió pública al seu costat i per això ahir, després del lamentable joc “Destitució no, substitució” de la directora del CNI, diu allò tan populista que ella només plegaria si anant pel carrer la gent li digués que és “un desastre de ministra”. Sap que del PSOE cap a la dreta tothom l’aplaudeix. Ja ho ha dit el president de Castella-la Manxa, el socialista Page: "Aviam si els culpables ara passaran per víctimes. On anirem a parar". En aquestes condicions, la directora del CNI era un fusible a punt per saltar en qualsevol moment.
El tema de l’obra és si a Espanya s’ha practicat l’espionatge polític, però això sembla que només importi a Catalunya i al País Basc. Perquè, com s’han atipat de repetir els ministres aquests dies, Espanya és una democràcia plena.
