“La tragèdia sexual de Tolstoi”, de Kallinicow (1933)

De la crítica literària de Ramon Esquerra (Barcelona, 1909-Front de l’Ebre, 1938?) publicada al diari El Matí (26-I-1933) sobre el llibre La tragèdia sexual de Tolstoi, de J. Kallinicow. Ahir el Teatre Nacional de Catalunya va estrenar l’adaptació escènica que ha fet Carme Portacelli d’Anna Karènina, novel·la de Lev Tolstoi (Rússia, 1828-1910) que l’any 1933 va traduir al català el periodista i polític marxista Andreu Nin. 

Quan els darrers anys del segle XIX començà a expandir-se per Europa el nom de Lev Tolstoi, semblà com si el món civilitzat hagués descobert un geni. No sols el novel·lista, sinó també el pensador -i potser més que aquell- eren objecte de les més ditiràmbiques lloances que mai s’hagin dedicat a cap autor rus. El món començava a preocupar-se per les qüestions socials, i que en certs medis intel·lectuals es dubtava, admirant-los alhora, entre socialisme i anarquisme, trobà en Tolstoi el seu profeta. L’anarquisme tolstoià, fatalista, una mica oriental i perfectament llagrimós, amb una gran quantitat d’aquella deliqüescència sentimental característica del noucentisme, trobà en tots els medis lleugerament intel·lectuals d’Occident una favorabilíssima acollida, semblant a la que l’element obrer i socialista li feia. Després d’aquesta voga, que arribà fins a la guerra gran [1914-1917], el nom de Tolstoi passà al panteó dels grans novel·listes, i s’anà descolorint a través de les edicions econòmiques. [...] La moderna crítica de Tolstoi s’ha dedicat preferentment a estudiar la seva vida, i a la llum d’aquesta ha interpretat l’obra. Amb aquest mètode la figura de Tolstoi s’ha empetitit sensiblement. El sant, el reformador social, el filòsof, s’ha convertit, per obra i gràcia d’aquesta crítica desapassionada, en un home superb i ple de vicis, un mistificador i fins un boig, [...] Tolstoi fa de místic, de moralista, embarca amb les seves teories humanitaristes un sens fi de gent, posa de reformador social i escriu quantitats enormes de llibres i de pamflets contra l’ordre social existent. I mentre els seus llegidors ingenus ho abandonen tot per seguir les seves teories, ell segueix portant, d’una manera real, la seva existència de gran senyor rus disfressat de pagès. [...] Vist de prop, íntimament, Lev Tolstoi perd tot seguit l’aurèola de santedat que li col·locaren a principis de segle XX. Llegiu, per exemple, el llibre de J. Kallinicow, La tragèdia sexual de Tolstoi: canvia totalment el punt de vista que hom pugui posseir sobre la seva estructura interna. L’apòstol es converteix en un gran sensual. I el més trist és que el seu misticisme no prové sinó d’una causa fisiològica. Sembla impossible, però cal cercar en el fracàs, gairebé exclusivament físic del seu matrimoni, el canvi de vida de Tolstoi en un sentit humanitarista i religiós. [...] Hi havia dos factors que havien d’obrar com un ferment destructor en la seva llar. El primer era la seva vida anterior, disbauxada i desorganitzada, com la de la major part dels seus companys de la noblesa i de l’exèrcit. L’altre -conseqüència potser d’aquell- és la seva alienació mental. Llegint l’obra de què parlem, arribeu a la conclusió que tota la vida Tolstoi estigué boig. La seva bogeria prengué formes diverses, segons els aspectes de la seva existència, i sols en aquells moments que visqué com un cosac, és dir, en els moments menys organitzats de la seva existència, confessà ell mateix que es trobava bé. [...]