Traduint amb la brotxa

TV3 ha passat repetidament aquests dies l'anunci d'un detergent. Dura 33 segons. Dos germans en una cuina. Un seu i l'altre, el petit, planxa. Mentre planxa ens explica que té una cita molt important amb una noia i diu, literalment, que és fonamental "anar fet un pinzell".

Una veu en off remata l'espot parlant de tuberies, que normativament han de ser canonades. És una falta menys greu -el GD62 i l'ÉsAdir admeten tuberia -, i no ens hi fixaríem tant si no vingués després del detonant pinzell.

Com calia esperar, la versió original diu "ir hecho un pincel" i "tuberías", i tens la impressió que la multinacional del detergent, que deu estar tan contenta de pagar l'extra del doblatge com una major, ha posat el seu granet de sorra per accelerar la dissolució d'això que parlem en la lengua común .

Si no, no s'entén tanta deixadesa i que, un cop constatat el desastre i que el Twitter va ple de queixes, no pagui un miserable retake a dos dobladors perquè diguin "anar fet un figurí" i "canonades".

D'anuncis així, que substancien -vehiculats per una televisió que en teoria és "la nostra"- l'absolut menyspreu que senten algunes multinacionals per la nostra llengua, ens n'hem d'empassar cada any uns quants.

La dignitat d'un poble de vegades és necessari defensar-la amb manifestacions massives al carrer però també la podem defensar cada dia amb petites i senzilles decisions personals. Per exemple, al súper del barri. El nostre objectiu ha de ser que sumant-ne moltes menysprear-nos no els surti de franc.