Tòxic o no tòxic, aquesta és la qüestió
L’accident que ha generat un núvol de contaminació a Igualada, per l’explosió potencialment provocada per la barreja no apropiada de diferents compostos químics, no té discussió tècnica possible sobre el seu caràcter tòxic. La presència a l’aire de com a mínim elevades concentracions d’òxids de nitrogen (reconeguts per la seva típica coloració que va de groc a marró) ens obliga a partir, des del vessant de la seguretat ciutadana, d’una definició d’actuació sobre els potencials impactes d’un núvol tòxic.
Aquesta qualificació, definida per les fitxes de seguretat química (compostos tòxics per inhalació), implica que pot presentar uns efectes immediats o no sobre la pell, els ulls i el sistema respiratori, i pot originar edema pulmonar en dosis elevades d’exposició. La sensació irritant és només un efecte de la toxicitat d’un compost, com ho pot ser, depenent de les seves característiques químiques, la sensibilitzant, la sistèmica, la carcinògena, l’aguda, la crònica, etc. En aquest sentit, les afirmacions segons les quals el núvol no és tòxic, sinó que és només irritant o corrosiu, són des del punt de vista tècnic un pur error.
Des d’aquest punt de partida, caldria saber si, a més a més dels òxids de nitrogen, el núvol portava altres compostos produïts durant l’explosió. Aquest aspecte, potencialment difícil de conèixer durant les primeres hores, és tècnicament avaluable mitjançant les corresponents analítiques d’un ampli espectre de contaminants ens hores posteriors. És a partir d’aquest punt quan es pot parlar de la desaparició de la potencialitat tòxica del núvol, i no abans basant-se només en els efectes inicials sobre un determinat volum de població.
En aquestes situacions, minimitzar el potencial tòxic del núvol per evitar un cert nivell d’alarma en la població és una pràctica massa habitual i que només genera desinformació. La població té el dret de conèixer la realitat de boca dels responsables que han de vetllar per la seva seguretat i salut, i aquests han de mantenir-los informats de l’evolució de l’exposició als efectes del núvol tòxic. Aquesta informació s’ha de correspondre amb les accions que, molt correctament, s’han realitzat a nivell preventiu amb l’activació de les mesures de confinament. Si no, es resta valor a aquestes accions, tant en el cas de l’accident d’Igualada com en altres possibles accidents futurs.
Encara que els efectes immediats del núvol tòxic, com a conseqüència de la informació actual, hagin estat afortunadament reduïts sobre un ampli segment de la població, i que les dosis rebudes hagin generat només irritacions lleus a una part d’aquest segment de població, això no vol dir que no tingués potencial tòxic, i no autoritza a redefinir les característiques químiques i toxicològiques de determinats productes químics. Tòxic o no tòxic és una qüestió que no ha de donar lloc a diferents interpretacions.
L’avaluació de la contaminació atmosfèrica generada per accidents o pel normal funcionament de les activitats és un procés complex. Actualment, tant a Catalunya com a l’estat espanyol hi ha un elevat desconeixement de l’impacte real de les activitats, i a les àrees urbanes es controla un reduït nombre de compostos. Aquests compostos serveixen per valorar majoritàriament els impactes de les combustions domèstiques i del transport inherents a les àrees urbanes. A això cal afegir-hi l’escassa planificació de la ubicació territorial de les activitats emissores, cosa que augmenta en moltes ocasions el potencial impacte sobre les àrees habitades i, per tant, el potencial risc derivat d’emissions habituals i accidentals.
La falta d’aquest sentit de prevenció genera situacions de difícil solució quan l’impacte derivat d’una determinada activitat és important. Generant mapes de predicció d’impactes i mitjançant models matemàtics adequats a l’orografia del terreny es pot tenir un coneixement acurat de les àrees amb màxim impacte de les emissions existents, i es pot establir una eina de treball de protecció civil dirigida a la valoració de potencials emissions elevades (accidents en activitats, transport de mercaderies perilloses, etc.).
El model actual es caracteritza per una baixa actualització en l’àmbit legislatiu i, per tant, de control, cosa que l’allunya dels d’altres països europeus. No disposem d’informació de la majoria de contaminants orgànics que s’emeten, ni, en conseqüència, dels nivells de concentració d’aquests compostos en l’aire que respirem.
¿Què en sabem dels nivells de concentració de compostos organoclorats, organonitrogenats, aromàtics, aromàtics policíclics i d’altres famílies químiques en què s’inclouen els que es qualifiquen com a tòxics i carcinògens? El desconeixement del potencial tòxic dels diferents compostos és un risc que no ens podem permetre.
