El 'poder tou' de Catalunya
Boris Johnson ha citat la BBC, la Premier League i el torneig de tennis de Wimbledon com a elements centrals de la identitat exterior de la Gran Bretanya. Afegim-hi les universitats i col·legis (un de cada quatre països té un cap d’estat educat al Regne Unit). En relacions internacionals, d’aquests atributs en diuen poder tou, i seria el contrari del poder dur dels exèrcits. En soft power els Estats Units golegen la resta del món: Hollywood, la indústria musical, la NBA, McDonalds, les xarxes i aplicacions nascudes a Silicon Valley o l’anglès, que s’ha ficat fins a la cuina de totes les llengües. Quin és el nostre poder suau? El Barça (el Barça amb Messi, especialment), Barcelona capital i un pomell d’altres ciutats com el súmmum de la situació al mapa, el clima, l’urbanisme, la gastronomia, les belles arts, fires i congressos, creuers i una especialíssima joie de vivre. I què més hi posem o hi volem posar? Quin poder suau podem aspirar a tenir al món?
