Tothom a remolc d'un 'whatsapp' infundat
Divendres al migdia al Planta baixa Xavi Rossinyol obria el programa amb un titular que advertia a l’audiència: “Transportistes independents convoquen una vaga indefinida a partir de dilluns i amenacen de deixar buides les prestatgeries dels supermercats”. Durant el programa van insistir que “està sonant molt fort a les xarxes socials la convocatòria d’una vaga de transportistes”. També es va dir que “això està creant alarma a les xarxes”. Van anunciar que “la gent s’està posant molt nerviosa” i que “una nota de veu ha fet saltar les alarmes entre la ciutadania”. El programa ens va oferir el whatsapp d’àudio misteriós que havia provocat el caos amb l’aval dubtós i imprecís que “l’ha rebut molta gent”. A remolc d’aquest misteri van inflar el gos sense que cap sindicat, cap gremi de transport, cap comitè, cap patronal confirmés aquesta notícia. Això sí, un rètol en pantalla anunciava clarament “Vaga de transportistes”. No van contactar amb la plataforma de transportistes independents, que no es va aclarir d’on havien sortit ni van donar la cara.
Al Telenotícies encertadament no van reproduir el missatge i van advertir que el whatsapp de veu no tenia fonament. Van anar a un supermercat on imperava la normalitat. Però, tot i així, la notícia anava creixent. Al Tot es mou van posar un altre cop el missatge de veu íntegre de l’home misteriós, representat amb una silueta negra, aconsellant amb convicció que la gent comprés menjar. Un rètol en pantalla anunciava: Apocalipsi als supermercats: què en sabem? Ho van complementar donant rellevància a un tuit sobre la vaga que promovia una desconeguda plataforma de transport que aquesta vegada van batejar com a “minoritària”. Van explicar que ni el Gremi de Transports de Catalunya, ni el Comitè Nacional, ni les patronals corresponents tenien constància del que anunciava aquesta plataforma. Ni associacions ni sindicats s’hi havien adherit ni ningú tenia informació sobre la plataforma misteriosa de la qual tothom continuava sense saber qui o què hi havia al darrere però de la qual tothom parlava.
La notícia es va construir a partir de l’especulació i amb conceptes tan aproximatius com confusos. Frases com “L’ha rebut molta gent”, “Alarma entre la ciutadania” o “Hi ha gent molt nerviosa” tergiversen els fets. Citar que “en alguns supermercats” ja faltaven “alguns productes” sense demostrar-ho també distorsionava l’abast de la tragèdia. Afirmar que “està sonant molt fort la convocatòria d’una vaga sobretot a les xarxes socials” és el súmmum de la desinformació. És l’antiperiodisme. Professionals i programes suposadament informatius anant a remolc de l’alarma, la imprecisió i la confusió de les xarxes. Amb la falsa excusa que pretenien aclarir-ho van contribuir al caos d’una ciutadania que després de la pandèmia i amb la psicosi d’una guerra propera reacciona segons el principi del “per si de cas”. Quan el context social, polític i econòmic exigeix més cautela que mai, la tele opta per la feina fàcil de farcir els continguts anant a remolc de les estratègies de la por, el soroll i el desconcert de les xarxes socials.
