Totes les 'pashmines' del món
Diria que aquest és el meu tema, el que no em deixa, Letícia, la meva ficció, la ficció que vull fer, les lletres que m’ocupen són sempre això, això teu. La parella, la traïció, dormir a mig cervell, només, si hi ha un amant, amagar-l'hi, però també tenir ganes que se n’adoni, voler-li explicar la bona nova –t’has enamorat d’un altre– perquè qui millor et podria comprendre és ell, el teu germà-marit.
Com en el cas de la Diana, la teva, la que sembla la teva, és una infidelitat de classe alta. Amb escortes, hotels, secretaris i la família del marit prou poderosa per arrabassar-te els fills. Aquesta ficció, la dels viatges secrets, la de l’agenda pròpia, no m’atreu tant. M’agrada la d’Emma, que dormia al llit amb el marit, l’amant li tirava pedres a la finestra, perquè es despertés, ella es despertava i es vestia i el marit, allà al costat, no es despertava mai. O potser sí?
No m’interessa, Letícia, perquè hi ha una part que ni escrivint mil pàgines podria saber comprendre. T’has perdut un privilegi bestial, tu i totes les altres: tenir fills sense destí. Els nostres són a prop, sempre hi han estat, no aniran a fer el soldat, ni a un internat, ni rebran fotos i titulars. Podran sentir-se lletjos o maldestres o guapos i simpàtics sense cap jutge. Podran fer cara de fàstic davant nostre.
La figura de l’amant, però, és sempre la mateixa. Aquell que et distingia i t’estimava avui et traeix, vol que t’odiï el marit i, sobretot, vol que t’odiï la germana i, per tant, la vostra mare. S’ha guardat la foto, aquella foto que era clandestina, divertida, i no ha pogut evitar ensenyar-la. Amb ell has criticat ben durament el marit, que, un cop passat el sacseig boig de la droga del palau, ha resultat un tanoca, com resulten tanoques tots aquells a qui només coneixem sense parlar.
Ho deus haver negat, mil cops, davant de tots els que estimes. I ara és ell, el deslleial, el que et fa sentir un cuc no pas per la infidelitat, sinó per la mentida. Tampoc era cap cervell privilegiat, potser. I penso i penso: asseguda al teu tron ¿amb qui podries, sense por, parlar d’això? ¿A qui pots enviar un whatsapp, aquell whatsapp, a aquella amiga, aquell amic, que t’escoltarà i et donarà la raó, que ho vol tot, per a tu, que no et trairà mai?