Tort, torçut i torçat
El mes d'agost és de fer plans i alguns s'acaben frustrant, ja sigui per falta de calés o per les vel·leïtats del trànsit aeri. Quan això passa sento dir cada dia més que "s'han torçat", un ús que, sense ser incorrecte, és afavorit per la pressió del castellà torcido .
No hem d'oblidar que per expressar aquesta idea disposem d'altres verbs que, en no tenir paral·lels en castellà, estan en perill d'extinció. Per a una collita, era molt viu malmetre's . I per als plans, a més del neutre frustrar-se , tenim el més col·loquial esguerrar-se .
Però, tornant a torçar , és habitual vacil·lar entre aquesta forma i tòrcer , i si triem tòrcer dubtem sobre quin és el participi. A l'Edat Mitjana era tort però, amb els anys -per diferenciar-lo del tort adjectiu-, es passa a torçut , que és encara avui el normatiu.
En alguns dialectes, torçut va passar a torçat i va crear l'infinitiu analògic torçar . Fins a finals del XIX la forma de prestigi era tòrcer , però la incomoditat que comporta conjugar-lo ja va fer que el Fabra fes de torçar la forma principal, la que du les definicions al darrere.
El GDLC i el DCVB mantenen el criteri del XIX i fan de torçar forma secundària. En el cas del DCVB hi deu pesar que, en parlars valencians i balears, tòrcer i el participi torçut mantenen una notable vitalitat.
El DIEC2 i el GD62, per contra, seguint Fabra, prefereixen torçar . I Coromines veu torçut poc adequat per al registre estàndard. Em sembla la millor opció i, per tant,jo escriuria "Ha torçat un ferro" i "El ferro està tort".