Ens tornaríem monàrquics?
Llegim a l’ARA que Sarah Ferguson, duquessa de York, exdona del príncep Andreu, de la família reial britànica, ha dit al programa Good morning Britain que li agradaria “aconseguir un paper a Bridgerton, un dels grans èxits mundials de Netflix”.
Entenc que no és el paper, el que ella vol. Entenc que ella vol ser dintre del decorat, com Mary Poppins, l’escura-xemeneies i els dos nens quan entren al quadre del jardí anglès. Com quan llegíem Alícia en terra de meravelles i ens imaginàvem asseguts en aquella taula llarga, parada per al berenar. Són els vestits, tots combinats entre ells, les tassetes de porcellana i els trossos de pastís de moltes capes, les copes de flauta plenes de xampany, els arbustos retallats per un jardiner, els vestits de pedreria, els salons de color verd on poder cosir, les cartes escrites a mà al damunt d’una safata de plata, la manera de caminar per la gespa (sense sequera) amb talons i un vano penjant del colze, comensals eixugant-se els llavis, no gens bruts, amb puntes de tovallons blancs, minyones que planxen i que treuen la pols a coses sense pols, i les convencions, adorables, tranquil·litzadores: el costumisme d’alt nivell, en definitiva.
Soc republicana irreversible, no m’agrada fer genuflexions excepte a body pump, per mor de la morbidesa (i perdó per la cacofonia). Però em tornaria lleugerament monàrquica si a Catalunya tinguéssim una figura reial com la Fergie que anés a la Melero a demanar un paper. M’agradaria, llavors, que l’ARA fos el diari monàrquic català (no sé si ho aconseguiríem). A més a més, no ho oblidem, aquesta figura no diria que vol sortir a Bridgerton. Diria que vol sortir a la sèrie catalana que també ho està petant a Netflix: les Teresines SA.
