Torna la Pippi!

Una de les grans notícies d'aquest estiu és que els de Filmin han decidit fer-nos un regal: torna Pippi Langstrump!  El 17 de juny la plataforma va estrenar la sèrie que, inspirada en el llibre d’Astrid Lindgren, es va estrenar a la televisió l’any 1969. Com que Pippi i la sèrie (i també nosaltres) ja tenen una edat, Filmin n'ofereix una versió remasteritzada. Són els tretze episodis que integraven la sèrie original (només tretze i encara en parlem!), més dos llargmetratges, Pippi a l’illa de Taka Tuka i Pippi ho passa pipa, dividits en vuit episodis. Filmin va anunciar la tornada de Pippi amb una il·lustració minimalista: unes trenes pèl-roges. Quin greu que no es pugui sentir en català!

Tot i així, si sou d’una generació que no va veure la sèrie a la infància i ara teniu fills petits, feu-vos un favor i mireu-la junts. No és només una sèrie molt divertida, també és una sèrie que estimula la imaginació de la mainada i els aporta valors positius i avançats –especialment a les nenes.

Jo vaig conèixer Pippi Langstrump abans que l’actriu Inger Nilsson la interpretés a la tele. I he de dir que va ser una bona tria perquè era una nena molt i molt semblant a la Pippi que jo m’havia imaginat llegint el llibre Pippa Mediargas que, amb bon criteri i demostració de modernitat, em van regalar els meus pares quan jo tenia nou o deu anys. 

La seva autora, la sueca Astrid Lindgren, va escriure aquests llibres a principis dels anys quaranta. Diverses editorials van rebutjar els originals considerant-los irreverents i subversius. És, per tant, un misteri, per què Televisió Espanyola, encara en època franquista, va programar aquesta sèrie.

Només cal dir que el famosíssim autor suec Stieg Larsson, autor de la saga Millennium, va confessar que, per construir la seva Lisbeth Salander, va començar per imaginar com seria Pippi Langstrump d’adulta.

Estic segura que passareu bones estones en família veient la Pippi, la nena pèl-roja forçuda, que no s’acomplexava pel fet de tenir pigues, que feia coses més pròpies dels nens, que vivia amb naturalitat el fet d’estar sola al món (el pare era un pirata que navegava pels Mars del Sud i era òrfena de mare) i que gaudia de la llibertat que això li proporcionava. Molta tendresa, poc drama. Molt d’humor, poca sensibleria.

Després de veure la sèrie, als adults és probable que us interessi saber qui era aquesta escriptora feminista i avançada al seu temps.  No us caldrà canviar de plataforma perquè a Filmin també hi ha el documental Conociendo a Astrid, on s’explica que Astrid Lindgren, la creadora de la inoblidable Pippi, es va quedar embarassada de molt joveneta d’un home gran i casat que no va voler saber res del fill. El va deixar amb una família d’acollida i no va parar fins a poder recuperar el petit Lars. Més endavant es va casar i va tenir una nena, Karin. Quan la seva filla petita va haver de fer llit durant una llarga temporada, l’Astrid inventava per a ella contes amb una protagonista de trenes pèl-roges. I d’aquí va néixer la famosa Pippilotta Langstrump.

I abans d’acabar, un tastet de la Pippi. En un moment donat, els seus veïns, el Tommy i l'Annika, s’assabenten que viu sola i li pregunten: “Però llavors qui et diu que te n'has d’anar a dormir i aquestes coses?” La Pippi respon: “Jo mateixa. Primer m’ho dic amb amabilitat i, si no em faig cas, m’ho dic altra vegada, però enfadada, i si malgrat tot continuo sense obeir-me, m’estiro les orelles”.