Toquem de peus a terra... en la ficció!

Hem estat tan ocupats amb el Procés que hem deixat una mica de banda la literatura, el teatre, l’art, el cinema, la música. Els llibres s’apilaven, no podíem seguir la cartellera. No hi ha temps per a tot, oi? Enganxats a les xarxes, pendents de l’actualitat minut a minut, la cultura ha quedat arraconada. Ens hem emocionat, indignat i compromès amb una realitat que ha superat totes les ficcions i de la qual, a més, hem estat actors secundaris, a vegades protagonistes. Hem plorat, ens han pegat, hem rigut. L’obra del Procés segueix i seguirà. De manera que, sense renunciar-hi, potser toca tornar a la gran ficció de la cultura. Perquè si el que ens preocupa és aixecar el llistó d’aquest país, necessitem que la cultura bategui, que els escriptors, els actors, els pintors i els músics ens escriguin, ens representin, ens pintin i ens posin una banda sonora. Necessitem fer i ser cultura. Proposo, doncs, que acabem el 2017 i comencem el 2018 tocant de peus a terra... en la ficció! Perquè la ficció també forma part de la realitat.