Amb Toni Catany a l’Amaya

Acostumava a trobar-me en Toni Catany a la Rambla, prop de casa seva, vivia al carrer Nou de la Rambla. La conversa habitual era sobre els seus viatges. O bé venia de Veneçuela o marxava cap a l’Índia, o se n’anava cap a Mallorca a casa seva, o a fer el reportatge del casament d’algun parent, amic o conegut, una de les seves secretes aficions com a fotògraf... No parava de viatjar aquests darrers anys. També parlàvem de projectes i d’exposicions. Si es quedava uns dies a Barcelona ho aprofitàvem per quedar un dia a dinar.

Sovint quedàvem a dinar a l’Amaya. Un dia tenia interès a comentar-me els estatuts de la Fundació Toni Catany i les vicissituds respecte al futur de la creació del Centre Internacional de Fotografia que volia crear al seu poble a Llucmajor. En Toni ho deixava tot a la Fundació: el seu pis de Barcelona, la casa familiar de Llucmajor, la seva biblioteca, la seva magnífica col·lecció de fotografia i tot el seu important arxiu fotogràfic, amb negatius i còpies originals. Havia aconseguit una cosa extraordinària, i és que no recordo si l’Ajuntament de Llucmajor, o el Consell Insular, comprés la casa de Tomàs Montserrat, prevere i fotògraf local que, en gran part, en Toni havia contribuït a donar a conèixer amb la publicació del llibre Tomàs Montserrat. Retratista d’un poble, 1873-1944 (1983). Com que la casa de Tomàs Montserrat estava al costat de la casa familiar de Toni Catany es donava el cas que no solament es podien unir les dues cases i, per tant, ampliar l’espai per a la futura Fundació sinó que a més s’unien dos patrimonis fotogràfics que permetien aconseguir un testimoni inigualable de la vida a Llucmajor al llarg del segle XX. El fet és que en Toni estava inquiet perquè, malgrat que ja hi havia un ajut important del ministeri de Cultura, per qüestions polítiques, burocràtiques i administratives el projecte de la Fundació no acabava d’arrencar...

En Toni estava molt content, en canvi, en una de les darreres ocasions que vam trobar-nos a l’Amaya, perquè havia fet una exposició a Brussel·les i, en aquell moment, estava preparant una exposició d’aquelles noves fotografies a la Galeria Trama. Estava entusiasmat amb aquelles noves imatges, però no estava gaire complagut de com havia quedat el catàleg que s’havia editat a Bèlgica, amb el títol d’ Altars profans. Aleshores em va voler donar un exemplar del catàleg i vam anar fins a casa seva, on em va dedicar un exemplar. També vam mirar altres materials de l’arxiu. Poc sabíem, llavors, que no ens tornaríem a veure i que ell no arribaria a poder inaugurar la seva darrera exposició a la Galeria Trama. El 14 d’octubre del 2013 moria Toni Catany. Pocs dies després, la inauguració de l’exposició, esplèndida, amb un conjunt d’obres obscures, que tal vegada presagiaven la mort, va ser, malauradament, el primer i emotiu acte d’homenatge i de comiat de Toni Catany.

Ara s’acaba d’obrir a la Pedrera la primera gran exposició retrospectiva, després de la seva desaparició, Toni Catany. D’anar i tornar, comissariada per Toni Garau i Alain d’Hooghe, que es podrà visitar fins al 17 de juliol. No se la perdin, és una mostra extraordinària. Hi ha moltes de les seves fotografies més conegudes però també moltes imatges bellíssimes inèdites, fruit sovint dels seus viatges, que permeten de gaudir d’una obra alhora clàssica i moderna, intemporal com el gran art. El dia de la inauguració, el 14 de març, va acabar amb una recepció a l’antiga casa de Toni Catany, al carrer Nou de la Rambla, que ara és la seu barcelonina de la Fundació que ja ha començat a fer activitats a Llucmajor. La recepció va comptar, com ens recordava en una crònica Cristina Ros, amb la presència d’uns convidats d’honor: la presidenta del Govern Balear, Francina Armengol, i el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, a més del conseller de Cultura, Santi Vila, altres autoritats mallorquines, i, naturalment, molts amics i coneguts de Toni Catany. El president de la Fundació, el poeta Miquel Bezares, va adreçar a tots els convidats unes paraules d’agraïment i va desitjar que, amb la col·laboració de totes les institucions, el Centre Internacional de Fotografia Toni Catany a Llucmajor pugui ser ben aviat una realitat. Mai no haguera arribat a sospitar en Toni Catany, tot dinant a l’Amaya, que un dia hi podia arribar a haver una complicitat personal i cultural tan gran i tan sentida entre el govern illenc i el govern del Principat com la que hi va haver aquella nit. ¿Sabrem preservar com cal el seu llegat únic? ¿Sabrem preservar l’atmosfera singular del seu univers creatiu ben visible a la seva casa de Barcelona?