Aquesta tardor vindrà acompanyada de la reforma laboral, que va quedar encallada abans de l’estiu. La mesura de més abast és la reducció en un 6,25% de la jornada laboral setmanal (deixant-la en 37,5 hores) mantenint el mateix sou. El bloqueig de les patronals no és d’estranyar, perquè els costos laborals solen ser els més importants en qualsevol empresa. I per a algunes pimes, una petita variació pot posar en joc la viabilitat econòmica. Però convé recordar que la darrera reducció va ser l’any 1983, sota el govern del llavors flamant president Felipe González, que va consolidar les 40 hores actuals (en comptes de 43). D’això fa quatre dècades, abans dels mòbils, d’internet, i de tantes altres tecnologies que, en teoria, ens fan més eficients.
Darrerament, esperonats per la pandèmia, s’han fet estudis arreu del món per saber què passa si es treballen menys hores. En un dels més recents, a Anglaterra, es van monitorar una seixantena d’empreses, amb els seus corresponents 2.900 treballadors, mentre reduïen el temps de treball un 20% durant sis mesos. Com es duia a terme aquesta reducció va ser una decisió empresarial: tancar un dia addicional, jornades més curtes, o dies de festa rotatoris. Els resultats? Treballadors més satisfets i amb més salut. Totes les proves pilot que s’han fet arreu del món coincideixen: treballar menys hores millora la qualitat de vida dels treballadors. De fet, sembla que per obtenir els beneficis psicològics associats al treball un dia laboral a la setmana seria suficient.
El resultat més important, però, és que de les 61 empreses que van participar en la prova pilot anglesa, 56 han continuat amb la prova i 18 d’elles ja ho han implantat com una política permanent. El motiu? No serem ingenus, no és la salut del treballador. Ho és l’atracció i retenció de talent humà. L’experiment va estabilitzar la plantilla i reduir l’absentisme laboral, i tot això sense diferències en els resultats empresarials. Com es va poder mantenir la productivitat en aquestes empreses? Doncs aplicant la llei de Parkinson (que el treball s’expandeix fins a omplir el temps disponible) i mesures de sentit comú: reunions més curtes, amb menys persones, sistemes més estructurats per saber què toca fer, o la implantació de temps ininterromput de treball. Sembla que quan la productivitat pot beneficiar tant a empreses com treballadors, hi ha més incentius per organitzar-se millor i incorporar la tecnologia.
Però, esclar, una cosa és que les empreses implantin mesures horàries lliurement com una manera de diferenciar-se o com un incentiu per a la seva plantilla, i l’altra, ben diferent, que es converteixi en un dret generalitzat. Potser per aquest motiu, la reducció de jornada que proposa el govern és moderada, com també ho és la del govern anglès –que no implica reduir les hores de treball sinó per concentrar-les en quatre dies, i només quan sigui possible–.
La direcció que planteja el govern és la correcta. La velocitat? Per algunes empreses serà massa i, d’altres, aprofitaran per accelerar i endur-se el millor talent.
