Sense voler, Donald Trump acaba de contribuir decisivament a la història de la gastronomia. Si Catalunya serà Regió Gastronòmica el 2025, que no ho dubti ningú: Ohio ho serà el 2026. A hores d’ara, foodies de tot el món reserven vols a Springfield, i els de Films Comestibles, que van fer un documental del Mibu, un petit restaurant del Japó on només entren socis, ja deuen estar empaquetant les càmeres per rodar: Springfield, la mascota al plat. Donald Trump ha destapat la revolució culinària més important des de Paul Bocuse (sempre amb permís, naturalment, dels autors del llibre Viven). A Springfield (el d’Ohio) li ha tocat la grossa.
Donald Trump va dir, en el debat amb Kamala Harris, que els immigrants d’aital població “es mengen les mascotes de la gent que hi viu”. No ho ha vist ningú, però justament aquesta és la gràcia. A partir d’ara a Springfield s’hi han de crear speakeasies, restaurants clandestins i privats per a la ingesta, mig clandestina, de les mascotes per part dels foodies de tot el món. Tothom, a hores d’ara, corre cap a Springfield a menjar mascota.
Però, esclar, de cara a la rendibilització de l’experiència, cal que la mascota sigui “de nord-americà”. Cal que totes les mascotes que se serveixin a les taules més exclusives siguin robades. No serà autèntic, esclar, reproduir el sentiment gustatiu amb un gat o un gos o un hàmster o un canari criats per a tal propòsit. Això deixem-ho per als “turistes”. És més. Suggereixo, per fer l’experiència del tot envolupant, que els comensals puguin fer com quan van a la marisqueria, que trien la llagosta viva que es menjaran, de la piscina. Allà s’ha de fer el mateix. L’immigrant mostrarà la carta als comensals amb els noms dels animals. Toby, Spock, Esquitx, Refilet... Quan hagin triat, farà venir la mascota escollida, que portarà collaret i un jerseiet d’aquells que se’ls posa per al fred i els lleparà tota juganera. I després, se l’emportarà per fer-la a la brasa.
