Per fi, un titular esperançador!
Les organitzacions internacionals, les ONG mediàticament més eficaces i la realitat que palpem transpiren pessimisme cada dia. Les dades són tossudes. Per això, que aquesta setmana Save the Children donés un titular positiu va provocar una estranya sorpresa. Una barreja entre incredulitat i desconfiança. Després de repetir que era impossible posar fi a la fam, que les diferències entre rics i pobres només fan que créixer i que els recursos per als països subdesenvolupats no s'han escapat de les tisorades, aquí teniu un anunci esperançador: és possible eradicar l'extrema pobresa al món en els propers 20 anys!
No és cap miratge nadalenc, sinó la conclusió d'una cinquantena de pàgines ben argumentades escrites per aquesta multinacional humanitària d'origen nord-americà, que ajuda uns 85 milions de nens en més de 120 països, perquè millorin la nutrició, la salut, l'ensenyament, la qualitat de vida… I no només del Tercer Món.
Per primera vegada, després de nombrosos informes alarmants, el darrer és diferent: posar fi a l'extrema pobresa és a l'abast, gràcies al progrés que s'ha produït en la millora de les condicions de vida de milions de persones. Tres dades són significatives. En les dues últimes dècades, uns 600 milions de persones han sortit de l'extrema misèria. El nombre de nens i nenes que moren abans dels cinc anys ha baixat de quasi 12 milions el 1990 a menys de 7 milions el 2011. I durant aquest període, 56 milions de nens més s'han inscrit en escoles primàries. Una garantia automàtica que accediran a més recursos per sortir del pou.
Save the Children proposa deu reptes irrenunciables per al 2030 que giren al voltant de l'eradicació de la pobresa, l'accés a l'aigua potable, l'alimentació estable, la sanitat i l'educació bàsiques. Tot plegat, una reformulació dels famosos vuit Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM), acordats per les Nacions Unides el 2000, quan els líders mundials van segellar un compromís perquè el 2015 el planeta fos diferent, en benefici dels més desfavorits i dèbils.
Malgrat que en la primera dècada del segle XXI el creixement econòmic mundial ha estat voluminós i no han mancat festivals financers que han enriquit moltes persones, aquests famosos objectius per al 2015 s'han complert només a mitges. Segur que hi ha una relació entre descontrol i resultats parcials. Ara s'acosta l'hora de fer balanç. Sobretot de plantejar-ne una nova versió que afavoreixi un compliment més eficaç. Precisament, la presidenta de Libèria, premi Nobel de la pau del 2011, Ellen Johnson-Sirleaf, i el president d'Indonèsia, Susilo Bambang Yudhoyono, lideren un grup de treball especial de l'ONU que ha de proposar la redefinició dels objectius i un mecanisme per assegurar-ne la realització. El primer ministre britànic, David Cameron, com a president aquest any del G-8 -els països més industrialitzats del món-, també forma part d'aquest selecte grup, entre altres personalitats, que començarà a treballar d'aquí dues setmana a Monròvia.
Tot divulgant les seves propostes, els estrategs de Save the Children intenten influir directament en el grup de treball onusià . De manera intel·ligent canvien una estratègia d'alarma i derrota per una d'estímul possibilista, per aconseguir resultats més endavant. En èpoques de cansament i pessimisme, estimula molt més un got mig ple.
No és una mala tàctica. A Europa els recursos per ajudar al desenvolupament s'han amputat; Occident es replega en si mateix i cada vegada és més clar que els veritables motors de les transformacions que han fet sortir milions de persones de la pobresa han estat les decisions polítiques i econòmiques dels mateixos països emergents, en especial la Xina, l'Índia i el Brasil, on s'han produït canvis impactants en les estadístiques mundials.
L'ONG és especialment primmirada en quatre principis. Primer, no hi ha desenvolupament possible sense sostenibilitat. Per tant, un equilibri entre desenvolupament humà, progrés econòmic i sostenibilitat és imprescindible. En segon lloc, no es pot reduir la malnutrició sense aigua potable. Tercer, no es pot prevenir la mortalitat infantil sense educar les nenes, que han de fer seva la idea cada vegada més establerta del paper central que juguen les dones en el món subdesenvolupat. Es parteix de la base que educar una nena vol dir educar la societat, mentre que educar un nen limita l'educació a una persona. El quart principi és metodològic: s'ha d'establir un mecanisme sòlid per fer complir els objectius.
Tot plegat, excel·lents idees, recomanacions i dades per a un any que comença ple de mals auguris. Ah! Potser hauria d'haver dit abans que Save the Children acaba de fitxar Cristiano Ronaldo com a ambaixador especial contra la fam i la desnutrició dels nens. En aquest terreny de joc no hi ha rivalitats que valguin.
