El 'Titan' i el 'Titanic'

Seguim, esclar, les notícies del submarí Titan, que porta cinc homes a bord, tots milionaris, per anar a explorar les restes del Titanic, i que, com tothom sap, va perdre el contacte amb la base, com el Major Tom, i ara està extraviat potser al fons del mar. Pel que sembla, l’oxigen se’ls acabava avui al migdia. Tots nosaltres pensem en les converses que van tenir al principi, quan es van explicar les possibilitats d'assolir l'objectiu. I ara pensem que, si són vius, deuen estar en silenci, per estalviar aire. Potser un d’ells —hi ha un pare i un fill— ha cridat de nervis, de por a morir-se, i els altres, sense moure’s gaire, s’han dut el dit índex als llavis, ni tan sols han fet “Xxxxssst!”, perquè això gasta. Potser algú ha escrit, i ho deu haver fet a mà. Potser algú ja és mort. Potser hi fa tanta calor (això deien del Kursk) que només dormen.

Ens impressiona, ens fascina, aquesta notícia, perquè n’esperem el desenllaç. Passi el que passi, se’n farà una sèrie, algú ja deu estar comprant-ne els drets a les futures vídues i òrfenes. I, en canvi, no ens impressiona gens la mort d’aquestes vuitanta —vuitanta!— persones en un vaixell, perquè la mort d’uns immigrants, siguem honestos, es calcula molt més a pes. Si el vaixell enfonsat fos un creuer estaríem parlant-ne a tota hora. No ens ho retrec. Només constato que hi ha tragèdies que ens saben més greu i no ho podem evitar.

No hi ha pla. Si els localitzessin, com els pujarien a la superfície? La sensació que tinc és que aquest submarí, el Titan, es quedarà al costat del Titanic. I un dia, no gaire llunyà, alguna altra empresa, amb un submarí que es dirà potser Titanicus, anirà a veure les restes del Titan, que anava a veure les restes del Titanic.