A la protesta de diumenge a Paiporta hi havia tristesa i ràbia, naturalment. També hi havia els energúmens habituals, vociferant els seus crits i insults igualment habituals. El fang no s'acaba en el que van deixar les pluges i les riuades, també hi ha el que arrosseguen els carronyers de l'extrema dreta, rondant els llocs de la desgràcia fingint que són voluntaris en les tasques de socors i neteja. Tots es van trobar al mateix lloc i el resultat és el que és. L'escridassada i el llançament de fang per part de la població desatesa, desvalguda, destrossada i estafada respon a una justa indignació, i és bo que els governants la rebin i la coneguin de primera mà.
Ara bé, les coses van anar de tal manera que tot va quadrar al gust de la dreta espanyola. Per resumir, els reis d'Espanya en van sortir amb una imatge de monarques generosos, valents i estimats pel poble. Pedro Sánchez, per contra, en va sortir agredit (va ser colpejat, i van rebentar la lluna posterior del seu cotxe oficial) i amb crits de covard, perro i altres compliments. Mazón, per la seva banda, literalment es va fer fonedís.
No cal construir teories conspiratives, els fets són eloqüents. Al vespre de diumenge, un grupuscle ultradretà, Revuelta, s'atribuïa a les xarxes l'autoria de l'atac contra Pedro Sánchez: no ho poden evitar, la boca els perd i necessiten fer bravates, presumir de les seves proeses. Per la seva banda, Vox oferia els seus serveis jurídics a qui havia fet malbé el cotxe del president espanyol. A les xarxes, aplaudien els fets amb entusiasme persones públiques tan estimulants com la marquesa Cayetana Álvarez de Toledo o el pseudoescriptor Arturo Pérez-Reverte, sense escatimar més insults contra Sánchez. El partit del centre liberal i la moderació, el PP, es va limitar a fer un tuit donant les gràcies als reis Felip i Letícia pel seu “comportamiento ejemplar”, sense condemnar que el president de la seva estimada Espanya hagués estat atacat. L'endemà, la seva premsa ha anat exactament per aquí.
La idea d'atemptar contra Pedro Sánchez fa temps que sura, amb molt poca o sense cap dissimulació, entre els capets de la dreta espanyola. A banda dels bocamolls que hagin proferit amenaces ocasionalment, era una idea molt present a les protestes massives de la dreta al carrer Ferraz, ara fa un any. Per la seva banda, el capteniment del rei Felip VI davant la tragèdia de la DANA valenciana s'havia limitat fins diumenge a fer-se una foto vestit de caqui, que va circular poc. Diumenge, ell i Letícia es van rescabalar exercint de reyes buenos que es deixen tocar pel populatxo. Sembla mentida que encara tinguin tan fàcil fer-se perdonar les aclaparadores evidències de corrupció que desacrediten no tan sols el rei emèrit, sinó també la Corona sencera.
A aquells patriotes catalans que es van emocionar pensant-se que assistien a la presa de la Bastilla, només fer-los notar que Felip VI, i la Corona, han sortit reforçats de l'episodi. Compte a deixar-nos dur pel populista que tots portem dins.
