14/07/2022

Una tintorera a la vista / Una enquesta inútil

Una tintorera a la vista

Avui he viscut una experiència nova. Atès que l’onada de calor m’agafa a prop del mar, fa dies que tinc el costum de banyar-me al voltant de les vuit del matí. La platja, a primera hora, és pràcticament per als mateixos privilegiats de cada dia. La parella que saluda el sol amb exercicis precisos, la dona que es banya després de córrer uns quilòmetres i els homes que es mullen els peus amb la ressaca de l’aigua. De cop i volta, però, sona la sirena d’un cotxe dels Mossos a la platja del costat. A aquella hora encara no hi ha servei de salvament i ningú no ha hissat les banderes de colors. La mar, de tan plana, sembla un llac. De lluny pensàvem que era el rescat d’una dona que s’ofegava. L’instint periodístic, però, no fa vacances i m’acosto a la zona zero. La dona que es banyava prop de les roques ha vist dues tintoreres. Ha vist les aletes i diu que n’hi ha hagut una que li ha passat ben a la vora. Algú dona l’ordre que les tres persones que s’estan banyant surtin de l’aigua. El boca-orella funciona. Corre la veu que hi ha dues tintoreres, de dos metres i mig, que neden a prop de Sant Gervasi. A falta de socorristes i de policia (els Mossos desapareixen en un tres i no res), una parella de treballadors de parcs i jardins, que estaven buidant les papereres, es posen a caminar per la platja. Tenen una missió. Amb el seu vestit verd i groc, passen a ser autoritat. Ha sortit d’ells d’anar fins a l’últim espigó de la platja naturista per avisar la gent que han quedat lluny de l’incident que no es banyi, que hi ha dues tintoreres a l’aguait. Tothom els fa cas. En l’hora i mitja següent, abans no arribin els socorristes contractats de 10 a 19, som testimonis d’un acte comunicatiu que gairebé emociona, en temps de fake news i de 5G. Gent que no es coneix de res avisa els que planten la tovallola a la sorra que no s’han de banyar perquè hi ha dues tintoreres que ronden per la zona. És la notícia. Avui no ens hem banyat, però l’acte cívic i de solidaritat comunicativa ha valgut la pena. No està tot perdut. 

Cargando
No hay anuncios

Una enquesta inútil

Una altra cosa que no m’havia passat mai. Havent dinat, em sona el mòbil. A la pantalla m’hi apareix un número de Madrid. El 91 el delata. Fa dies que no he tingut l’ocasió de parlar en castellà amb ningú i l’agafo. Pel to detecto de seguida que em voldran vendre alguna cosa. Pitjor, gairebé. Em volen fer una enquesta. Només durarà deu minuts, això sí. Truquen del CIS i, quan els pregunto “per què jo?”, la senyora diu que el meu telèfon els ha sortit a l’atzar. Atès que és la primera vegada que un aparell de l’Estat em té per alguna cosa, que no sigui pagar impostos, decideixo veure el pa que s’hi dona. Un cop he dit l’edat, el nivell d’estudis, amb quanta gent convisc, a quina província visc, a quina comarca i arribo a determinar que l’Occidental és un dels dos vallesos del menú, anem per feina. La senyora m’interroga sobre tot de coses que no sé. ¿Estic millor, pitjor o igual que fa sis mesos? ¿Estaré millor, pitjor o igual d’aquí sis mesos? ¿La meva economia com estarà d’aquí mig any? Li parlo de la inflació, de Rússia, de... Però de tot això no en vol saber res. Em pregunta què guanyo a l’any. Li dic que no l'hi respondré i ho accepta amb esportivitat. ¿Tinc gaire gent de l’entorn a l’atur? ¿M’he comprat un cotxe en els últims sis mesos? ¿Me’n compraré un en el pròxim mig any? Quins electrodomèstics m’he comprat recentment? I en canta la llista. Torradores, cafeteres, aparells tecnològics, rentadores... A tot dic que no, per fer via. Per saber en quin tipus d’habitatge visc em dona fins a deu opcions (comprat, llogat, heretat, rebut a preu simbòlic...). Després de nou minuts, arribem a les dues preguntes que m’ensumava. ¿Vostè és de dretes o d’esquerres? I la definitiva: ¿em podria dir a qui va votar a les eleccions al Congrés del 2019? Per esbiaixar els resultats, m’invento la resposta. Més o menys, com fa tothom, suposo. Diuen que les enquestes marquen tendència. Sí, la tendència a llençar els diners públics a través del Centro de Investigaciones Sociológicas.