Ja s’ha conegut un acord entre ERC i la CUP per a la investidura presidencial. El nivell de detall és realment interessant, i paga la pena avaluar-ne preliminarment alguns dels aspectes. La gran quantitat de punts importants en dificulta la selecció. Posats a triar, dos em semblen molt il·lustratius. El primer, l’acord (punt 3.iii) per a una nova regulació del lloguer d’habitatges que -a més de la vigent (fins a una sentència del TC)- congelaria els preus de lloguer i establiria l’allargament de la durada dels contractes i la pròrroga automàtica. És una proposta molt innovadora: cap país ni regió de la UE té una regulació amb preus congelats i contractes indefinits.
Tanmateix, és una innovació vintage, puix que recupera la legislació tardofranquista del lloguer. No és metafòric; va ser el tipus de regulació introduïda amb la llei d’arrendaments urbans de 1964, que es va carregar el segment del lloguer. Ara no tornarà a passar el mateix, però. Aquesta llei -si mai arriba a veure el DOGC- no tindrà efectes, perquè serà anul·lada aviat pel TC. El mateix succeirà amb l'altra proposta estrella: l’Estatut del Treball Català (punt 5.b). Queda també fora de l’abast competencial del Parlament.
Trobo dues hipòtesis per entendre per què s’acorden coses de compliment impossible: 1) perquè cal eixamplar la base fent veure a més catalans que l’actual marc competencial no permet regular matèries substantives (donant per suposat que als que encara no ho saben els importa); o 2) perquè es noti la cura però no l’efecte (invertint allò del “de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado” de les noves normes borbòniques per a la Catalunya post-1714. Per cert, una gran lliçó de política i poder: quan es té poder, importa l’efecte; quan no es té, importa l’aparença (la cura; el cuidado).
Feliçment, però, un altre aspecte molt innovador en l’acord ERC-CUP és realment a mans del legislador i el govern català: la implantació d’una renda bàsica universal (RBU). Al punt 1 de l’acord s’acorda estudiar-la durant el 2021, implantar-la el 2022 a una franja d’edat vulnerable, i estendre-la a partir del 2023. És una política normativament viable, puix res impedeix al Parlament aprovar una nova prestació en diners (més avall tornem a alguns detalls inevitables).
Primer, el concepte: renda bàsica universal és 1) una prestació pagada periòdicament; 2) referida al llindar de pobresa; i 3) per a tots els ciutadans, amb independència de condicions personals. Fins ara, s’ha aplicat en estats amb rendes del petroli (Alaska o l'Iran). A Europa, a Finlàndia es va fer un experiment amb 2.000 persones, del qual es va deduir absència d’efectes en matèria d’ocupació i millora de salut psicològica (encara que sense poder establir una relació causa-efecte). No s’ha continuat.
L’acord ERC-CUP és molt més ambiciós, puix preveu l’aplicació experimental en una franja d’edat. Si descartem les edats postjubilació (per les prestacions de jubilació) i els menors d’edat, ens trobem que els grups quinquennals entre 19 i 65 anys d’edat a Catalunya tenen una mitjana una mica superior a 500.000 residents. Ara, si agafem com a prestació de referència els 650 € mensuals (en rodó) de la renda garantida de ciutadania, és a dir 7.800 euros a l’any, suposaria prop de 4.200 milions d'euros.
Com que aquesta xifra no és en absolut irrellevant per a la despesa no financera de la Generalitat (un 15% de la despesa no financera del 2020), potser acabarà sent una franja d’edat d’un any (quin?), amb un nombre de beneficiaris una mica superior a 100.000, i un cost financer d’uns 800 milions d'euros. A això cal descomptar-hi dos o tres milions d'euros estalviats en renda mínima garantida en aquest grup anual. Altres prestacions, si són derivades de legislació espanyola, no es poden reemplaçar (coses de no ser estat).
La proposta suscita algunes preguntes interessants, si s’aplica (en la franja d’edat que sigui). Òbviament, no es podrà limitar de cap manera als ciutadans espanyols arribats d’altres regions atrets per la RB en la franja d’edat designada, puix ho prohibeix la Constitució. Ara, ¿s’establiran restriccions de nacionalitat? ¿S’estendrà automàticament a no-nacionals que puguin arribar a Catalunya atrets per la percepció de la RBU? És un dilema important que haurien de preveure les parts contractants, puix el punt 2 de l’acord reflecteix una política de portes obertes a l’entrada d’estrangers. Per això, caldria preveure una despesa per la RBU superior a l’esmentada, si es combinen les dues polítiques. És un detall sempre ineludible amb les prestacions universals molt singulars al món. Dilema gens trivial.
No cal avui analitzar l’augment d’ingressos de la Generalitat necessari per finançar les polítiques d’aquest acord, perquè n’hi ha moltes altres que afegeixen gran despesa. Uns quant milers de milions. Això en un context de reducció del finançament central el 2022. Esclar que com finançar l’acord podria ser una aportació clau de JxCat per a la investidura. Caldrà seguir observant.
Germà Bel és economista
