La prohibició de TikTok als Estats Units ha generat un debat polític que va més enllà de les preocupacions sobre la protecció de dades. L’argument sobre la seguretat de les dades ha estat, sobretot, una excusa per justificar una mesura amb implicacions geopolítiques sobre la llibertat d’expressió.
És veritat que plataformes com Facebook, Google i Twitter tenen un historial d’abús de la privacitat i les dades personals, explotant informació dels usuaris sense cap control real sobre el seu ús. I és per això que encara és més aparent que l’atenció sobre TikTok respon més a un relat de la por a la Xina que no a un interès genuí en la protecció de la privacitat. La realitat és que el govern nord-americà, a través de la retòrica de la seguretat nacional, ha fet servir TikTok com a boc expiatori per desviar l’atenció de les seves insuficiències en la regulació de les grans corporacions tecnològiques i la seva nul·la atenció als problemes materials de la població.
La retòrica de la seguretat nacional, a més, és utilitzada com a instrument per generar desconfiança en una plataforma que permet parlar de temes delicats, inscrita en un discurs de victimització i control, en el qual la percepció d’una amenaça externa reforça un sentiment d’inseguretat en la població. És més fàcil mobilitzar la por a un enemic exterior per justificar restriccions a la llibertat d’expressió, quan en realitat el que està en joc és el control dels fluxos d’informació.
Mentre que les xarxes socials nord-americanes es fan servir cada cop més per propagar idees d’extrema dreta, la postura del govern dels EUA cap a TikTok pot veure’s com un esforç per controlar les narratives digitals, afavorint les que s’alineen amb interessos geopolítics i polítiques conservadores. En aquest sentit, un dels elements més significatius és que TikTok ha ofert un espai de llibertat d’expressió, presentant-se com una alternativa a les narratives dominants en altres xarxes socials, tant pel que fa al contingut com als creadors mateixos. Això és particularment rellevant en relació amb el context de Palestina, en què les veus palestines o en defensa dels drets humans han tingut dificultats per ser escoltades en plataformes com Facebook o Twitter, acusades de censurar contingut relacionat amb la causa palestina sota pressió de grups proisraelians.
Aquest fenomen connecta amb les postures d’Elon Musk i Mark Zuckerberg, que han defensat la importància de la llibertat d’expressió en les seves plataformes, fins i tot a costa d’altres drets humans. Malgrat tot, cal contextualitzar políticament aquestes declaracions. En el cas de Musk, Twitter s’ha convertit en un baluard per als sectors conservadors i d’extrema dreta, defensant la llibertat d’expressió per a aquells que comparteixen les seves postures ideològiques. Zuckerberg, per part seva, ha permès que Facebook es faci servir per a organitzar moviments d’ultradreta i difondre teories conspiratives, mentre argumenta que cal protegir la llibertat d’expressió. Encara que sigui a costa d’altres drets humans.
Tots dos sostenen que les plataformes han de ser espais lliures. I malgrat això, aquesta defensa de la llibertat d’expressió és selectiva i beneficia grups que comparteixen les seves perspectives polítiques i econòmiques, a més de guanyar-se la benedicció del futur president dels EUA. En aquest sentit, la demonització de TikTok no és només una qüestió de dades o de seguretat nacional, sinó de control de la narrativa digital i poder polític al ciberespai.
