T'hi acostes o hi vas?

L'Assumpta, que als 82 anys fa de professora de català en casals de Sarrià amb un èxit esclatant, m'expressa la seva estranyesa davant la frase: "Guardiola es va acostar a la seu d'Òmnium per inscriure-hi els fills". Em diu que en català si vas a un lloc no t'hi acostes sinó que t'hi arribes.

Diré, d'entrada, que acostar(-se) està sent desplaçat, en usos formals, per apropar(-se), que sempre n'havia sigut un sinònim secundari i pedantesc. És un triomf més del català llibresc i artificiós sobre el viu i genuí.

Però tornem a l'Assumpta. "Si puc m'hi acostaré" (quan vol dir "hi aniré") copia, sens dubte, un ús col·loquial d'acercarse que, malgrat les crítiques d'alguns gramàtics i que no apareix a la RAE, trobem en la millor prosa castellana.

Està basat en una figura retòrica universal, l'atenuació: dir una cosa dient menys. Quan la reiterem en l'ús d'un mot, el recurs estilístic pot passar a tret idiomàtic i ampliar-ne el sentit.

L'acercarse volent dir ir és molt més habitual que l'acostar-s'hi volent dir anar-hi i, per tant, hi ha motiu per parlar d'interferència, però és també veritat que un ús creatiu del català permet arribar-hi.

Al GDLC hi trobo "Fa anys que no s'acosta a l'església", en què no acostar-s'hi vol dir no anar-hi . Som a tocar, doncs, de l'acostar-se que vol dir anar-hi. És bo que qui el sent estrany, com l'Assumpta, ens afini la intuïció fent-ho notar, però és contraproduent ser taxatiu quan la frontera entre l'ús creatiu i la interferència és tan difusa.