“The Rocky Horror Show”
Catedràtic de Ciència Política de la UBLa veritat és que Donald Trump encara no fa un mes que és president dels Estats Units i el seu mandat se’ns està fent entre llarg i vertiginós. Passen coses que no havien passat mai, i quasi totes tenen a veure amb una cosa senzilla d’explicar però molt difícil de gestionar.
És ben sabut que Trump està posant damunt la taula un munt de despropòsits que semblen “de política interior”, que seria factible separar de la “política exterior”. Però no, tot contamina. La bronca diària amb els mitjans de comunicació envia a nivell internacional la imatge d’un president irritable, inestable, incapaç de gestionar que li portin la contrària, és a dir, que exigeix que li diguin que sí a tot, i això ha donat munició a mig món.
Per exemple, Trump flirtejava amb Taiwan el primer dia del seu mandat. Cap problema. El president xinès, Xi Jinping, de retorn triomfal del Fòrum de Davos, somriu lleument, i s’asseu pacientment. Al cap de tot just tres setmanes, Trump ha de dir oficialment que “els Estats Units segueixen defensant la política d’“una sola Xina”: Xina 1, Trump 0.
El president Trump s’enfronta amb el poder judicial, que li tomba de soca-rel la seva primera mesura antiestrangers (perquè anava d’això), nomena un nou jutge ultraconservador per al Tribunal Suprem, i aquest declara que accepta el càrrec però que “està molt decebut pel que diu el president sobre els jutges”. Més tard, nomena un general que se suposa que era el millor, però es destapa que era amic de Putin (hi ha fotografies del general Michael Flynn amb el president rus, Vladímir Putin, sopant distesament), filtracions i desmentiments. El càrrec més sensible per a la seguretat nacional ha de dimitir quan fa… 24 dies que ocupa la seva funció.
El món postbipolar
Grans senyals d’incoherència en un món desordenat i ple d’incerteses. I és que el món postbipolar té un gran inconvenient en relació a la Guerra Freda. És un món ple d’incerteses transnacionals, de perills globals, des del terrorisme a la volatilitat de l’economia, passant per la fragmentació de tot sistema de jerarquies de poder. Mai les Nacions Unides han estat tan maltractades, i mai han estat tan necessitades de negociacions, de lideratges compartits, de regles ( de facto o formals) de funcionament segures.
El problema més gran de Trump, en un món tan fràgil, es resumeix en dues coses. La primera, com ha dit un analista, Trump “no sap tot allò que no sap”, que ja és greu. La segona és que es creu que té respostes per a tot, immediates, indiscutibles, i això el fa erràtic i imprevisible.
Avaluació psicològica
Addicionalment, té tals característiques de comportament, que una trentena de psiquiatres i psicòlegs de reputació provada han publicat recentment una carta a les pàgines del diari New York Times avisant que té un perfil de total inestabilitat mental. Dues característiques que el fan perillosíssim en un món cada dia més volàtil. No és casual que dijous passat la publicació The Huffington Post titulés la informació sobre la roda de premsa en què Trump va atacar els periodistes “ The Rocky Horror Show ”.
