Si t’expliques de debò, potser t’entenen i tot
HE TINGUT LA SORT de compartir experiències amb empresaris que, al voltant de Femcat, van a escoles i instituts a explicar la seva feina. Té mèrit que persones tan enfeinades dediquin una estona a baixar del pedestal, mirar als ulls dels joves i respondre a les seves preguntes. Algunes conclusions dels que hi han participat són reveladores. La primera: anant a ensenyar, han après. Anaven disposats a alliçonar i han descobert quina imatge tenen d’ells, i alguns valors i prioritats diferents dels seus. Segona: hi ha desconeixement sobre què vol dir ser empresari, sobre el seu valor social; associen l’empresari al que mana, al que acomiada, al que guanya molt fent poc. Tercera: els mestres i alumnes acaben encantats, han pogut empatitzar amb una altra versió dels fets.
Molts empresaris tenen raó quan es queixen que no es valora el que fan, com pateixen, com ajuden, com s’impliquen. Però l’única solució és explicar-se. I de debò. Com que anem cap a un món transparent, com que hi ha gent enfadada perquè alguns pactes socials com la meritocràcia o el progrés o els mínims de dignitat no es garanteixen, i com que la tele parla o de Steve Jobs o dels ERO, és lògic que els alumnes pensin en l’empresari com el que triomfa o acomiada, i no entenguin que hi ha també petits empresaris a cada bar o perruqueria.
Sóc optimista i penso que el valor social de les empreses es pot entendre. Només cal que el tinguis i que l’expliquis bé. No es tracta de fer-ne un relat, no és cap ficció. És ser útil de veritat, i després explicar-ho. Llavors se t’obre l’oportunitat de conjugar el verb més interessant, només a l’abast de qui fa coses amb sentit i les comunica bé: convèncer.
