En texans i en pijama, si cal

Diumenge, quan ja portàvem el pijama posat, el Canal 33 va estrenar Òpera en texans , presentat pel baríton Ramon Gener. El programa fa pedagogia operística des d'una vessant popular i senzilla, però a la vegada d'una manera moderna i atractiva. Òpera en texans (un títol que ja és tota una declaració de principis) ens acosta a l'òpera sense pressuposar la sensibilitat operística de l'espectador, sinó que pretén atrapar-lo a partir de la curiositat. Res a veure amb el Nit d'arts de Marcel Gorgori, que ja amb el títol desprenia una sofisticació i un lirisme només apte per a connoisseurs hipersensibles. Gener ha fugit dels tòpics dels velluts i els canelobres per sortir al carrer i demostrar que l'òpera no és un gènere resclosit i selecte, sinó que té elements divulgatius molt a l'abast de tots. Veure el presentador tocant el piano a plaça Catalunya i explicant els trets musicals que fan que Carmen sedueixi Don José o els vincles que hi ha amb l'havanera tan nostrada d' El meu avi va ser entretingut i revelador.

La capacitat de comunicar de Ramon Gener, enmig del carrer, cantant i demostrant la seva passió no des de l'exquisidesa sinó engrescant el personal, ens ha donat una de les millors escenes televisives de la setmana. Cridava: "D'això es tracta, canalla!", "Sou estupendos !", "Us estimo!", mentre homes i dones entonaven el "toreador" amb el típic "na-na-na-na-na...". Després, del carrer a la botiga per triar-nos fragments operístics. Deliciós que des de l'FNAC t'expliquin què és una messa di voce i que navegant amb l'Spotify t'evidenciïn, subtilment, que tenim l'òpera a un clic.

El programa no converteix l'òpera en un gènere impermeable. Les transicions inclouen altres tipus de música i ens van obsequiar amb una extraordinària versió de la seguidilla de Carmen a veu i guitarra.

Un programa excel·lent. Visca els texans de Ramon Gener i que per moltes setmanes li puguem continuar cridant " Bravo! Bravissimo! " amb el pijama posat.