La teva nòmina i la pensió dels teus pares

Com afectarà el teu sou l’acord que garanteix les pensions dels baby boomers? Aquesta era la pregunta del dia, i plantejada així té un aire d’enfrontament generacional, perquè a ningú no li agrada que li dedueixin res més del sou si no n'ha de treure un benefici directe.

El baby boomer que subscriu aquest article no voldria formar part d’un grup d’edat antipàtic, o que fa nosa, perquè l’augment de l’esperança de vida prou que ens ha ensenyat quin pa s’hi dona, amb la gent gran. I com a element per a la reflexió, demano a qui s’exclami per la pèrdua mensual d’un o dos euros a la nòmina si mai ha considerat que els baby boomers encara cotitzants estan assegurant les pensions dels actuals jubilats, han obert el seu propi pla de pensions, s’han ocupat de la davallada física i econòmica dels seus pares durant vint o trenta anys, i tot plegat sense desatendre l’atenció dels seus fills.

No ho dic com un mèrit. Al cap i a la fi, ningú tria si vol néixer i quan vol néixer. Però m’agradaria pensar que la categorització generacional va més enllà de la brometa de l'"Ok, boomer" i que tothom entén que tenim una obligació els uns amb els altres i que deixaria els noms de les generacions per als sociòlegs perquè no afectessin el sentit de solidaritat necessari perquè l’edifici social no s’enfonsi.

I si el problema és que anem curts d’armilla, convoquem una cimera mundial per a la fi efectiva dels paradisos fiscals, que són el més gran i veritable escàndol, i que han permès a Corinna Larsen ocultar més de 70 milions d’euros i anar comprant mansions. Si milions com aquests tributessin, s’acabaria tocar la nòmina de ningú per assegurar les pensions.