No ensenyo les tetes per excitar-te

La setmana passada Rocío Saiz es va convertir en notícia: un policia va aturar el seu concert perquè ensenyava els pits a l’escenari.

Es tracta d'un cas més que erigeix les tetes en un dels grans enemics públics de l’statu quo. Generen tal nivell d’incomoditat que en algunes xarxes socials se censuren les imatges on apareixen els nostres mugrons. 

Vist l'escàndol que representen els pits, el feminisme, al llarg de la història, els ha mostrat com a senyal de protesta: ha fet dels mugrons una arma política.

Mostrar-los ha suposat un acte de dissidència en un món que ens ha hipersexualitzat i ens ha obligat a tapar-nos, a amagar els mugrons perquè podien generar desordres públics (motiu que el policia etzibava a Saiz) o incomoditats. 

Altre cop les dones som les responsables del problema –de les mirades hipersexualitzadores dels altres– i això justifica que ens hàgim de tapar. De nou, se’ns acusa de ser les que provoquem, i com sempre s'oblida la mirada patriarcal que ha marcat el nostre cos com a excitant (esclar que ho pot ser, però en el context que pertoca). La simple visualització dels nostres mugrons no pot ser viscuda com un element provocador o que incomodi. Si això passa és perquè hem desnaturalitzat els pits de les dones convertint-los en objectes sexuals, cosa que no passa amb els dels homes. Perquè en un entorn masclista la limitació sempre recau en la dona. Perquè si una dona a la platja o a la piscina fa topless, ensenya els pits en un concert o alleta al seu nadó en públic i això incomoda o posa calent el personal, el problema el té l’observador. Si aquest pensa que se l’està provocant, el problema rau en el tamís de qui mira. I aquí és clau posar-se davant el mirall: sovint ni un mateix és conscient de com la mirada patriarcal el condiciona. 

Tornant al concert de Rocío Saiz: moltíssimes persones ens vam sentir indignades i violentades davant aquella agressió. L'extrema dreta ens censurava fent el que fa sempre: connectar amb la part més fosca dels éssers humans, la que uneix les nostres pors socials amb un discurs de fons que té a veure amb la pèrdua de privilegis d’aquells que sempre han estat més amunt en la piràmide social. Ens esgarrifa que un masclista pugi a un escenari a parar un concert quan l’artista mostra els pits, perquè el que està passant és que aquest home se sent legitimat –gràcies a l’auge de l’extrema dreta– per destrossar drets i llibertats dels que no són com ell (dones, persones LGBTI, persones migrants...). Però aquests discursos que deixen terra cremada per on passen, dissortadament troben terra fèrtil en molts comentaris que poden passar desapercebuts perquè formen part de la nostra quotidianitat. Compte amb el masclisme dit de baixa intensitat, perquè ara més que mai hem de ser molts bel·ligerants i exigents amb nosaltres mateixos i la resta. Si no, adobarem la terra als discursos d’extrema dreta.

Com a mínim, a partir d'ara es podrà fer topless a totes les piscines de Catalunya. Ara que la norma ja no limita la nostra llibertat, que no siguin les mirades socials opressores les que desincentivin les dones a fer el que vulguin.