Terrorisme

Si diem que una “mirada lasciva” o “una floreta grollera” són una agressió, llavors desvirtuem la idea del que és una agressió, perquè tot pot ser una agressió, i, per tant, res ho acaba sent. Si diem —i ara amb la llei a la mà es pot fer— que “tenir una careta de Jordi Cuixart a casa” o “tallar una carretera” és terrorisme, desvirtuem la idea del que és el terrorisme, perquè tot pot ser terrorisme, a falta de terrorisme de debò, que tots recordem, amb horror, el que és. Terrorisme és posar bombes i matar persones. Això és terrorisme.

Processen per terrorisme els “implicats” en l’operació Judes. Com en el cas de Tamara Carrasco, ja es veu que tot són atestats fets a mida i convertits en prova, no pas en punt de partida per a una possible investigació. El jutge, en la interlocutòria de processament, diu que els implicats "evidencien una gran radicalitat" i tots “comparteixen principis ideològics favorables a la independència i l'activisme radical per aconseguir-la”.

No es pot evidenciar una “gran radicalitat”, perquè la radicalitat no pot ser ni petita, ni mitjana, o ja no seria radicalitat, sinó ponderació. Què és exactament la “gran radicalitat” enfocada a l’independentisme? Que vols fer vaga general, tallar carreteres, ocupar l’aeroport, impedir que arribin els camions? Això no és terrorisme. El terrorismo és posar bombes i matar persones. Què vol dir, en una interlocutòria, que els acusats “comparteixen principis ideològics favorables a la independència”? Que potser és delicte, compartir aquests principis? Que potser no es pot fer activisme, radical o no? Que jo sàpiga, la Carme Forcadell feia, i fa, activisme “no radical”. No li va servir de gaire.