Terrorisme a mida

Per motius i en circumstàncies ben diferents, un parell de servidors de l'Estat d'aquests de poca broma (un parell de patriotes espanyols) han fet públiques informacions que corroboren l'existència d'unes clavegueres de l'estat espanyol que fa temps que corren desbordades. Els servidors en qüestió són José Manuel Villarejo i José Bono. Un, l'excomissari i antic torturador Villarejo, intenta salvar la pell al preu que sigui, que és el camí que acaben seguint molts de patriotes significats. L'altre, l'exministre, expresident de Castella-la Manxa i expresident del Congrés de Diputats, ha fet una espècie de bonoleaks i ha publicat uns 20.000 arxius documentals fins ara secrets amb la Fundación Pablo Iglesias (el fundador del PSOE, no el de Podem). Dins aquest material hi ha una nota de qui va ser director del CNI amb Aznar, Jorge Dezcallar, un mallorquí de prominent carrera diplomàtica, que va reconèixer al seu successor en el càrrec, Alberto Saiz, que el govern d'Aznar li havia ordenat afirmar que l'autoria dels atemptats de l'11-M era d'ETA. “Tota la informació arribava amb retard al CNI”, li confessava també Dezcallar a Saiz. És just recordar que Dezcallar va dimitir com a director del CNI el 18 de març del 2004, tot just una setmana després dels atemptats, com a protesta per la “desclassificació parcial i selectiva” d'informes del servei d'intel·ligència, amb l'objectiu de blanquejar la imatge d'Aznar i esborrar la seva responsabilitat en el que va acabar sent la massacre de Madrid.

Una altra massacre –aquesta comesa a Barcelona i a Cambrils, la del 17-A– i una altra vegada el CNI és el que ha posat damunt la taula Villarejo en les seves declaracions durant el primer judici del cas Tàndem. “El CNI va calcular malament les conseqüències de donar un petit ensurt a Catalunya”, unes paraules que van directes als llocs més destacats de la història universal de la infàmia. Els poders de l'estat espanyol, i la seva premsa lleial, desqualificaran les declaracions de Villarejo dient que són la maniobra d'un pocavergonya que intenta defensar-se, però impliquen de ple no tan sols un altre director del CNI, Félix Sanz Roldán, sinó també el govern d'Espanya i qui era aleshores el seu president, Mariano Rajoy. En la jornada anterior del mateix judici, Villarejo també va reconèixer l'existència de l'anomenada operació Catalunya, i la implicació –altra vegada– del CNI i de Rajoy en el seu desenvolupament.

Parlem d'un estat que utilitza els seus serveis secrets per orquestrar operacions terroristes en què moren els seus propis ciutadans, únicament per afavorir els interessos del mateix estat, que curiosament coincideixen amb els d'un partit polític: el partit de referència, el partit del poder, el PP. Si de veres el govern actual està compromès amb el desmantellament de les clavegueres de l'Estat –hauria d'estar-hi ni que fos per interès propi, perquè també actuen contra ells–, el fil d'aquestes informacions s'ha d'estirar fins a les darreres conseqüències.