L’exdirector del CNI, Félix Sanz Roldán, va dir ahir a la comissió del Congrés que investiga els atemptats de l'agost del 2017 que "si algú pensa o imagina que vam poder evitar la mort de 16 persones i no ho vam fer, és una infàmia, una maldat i una vilesa". Esclar, qui pot creure que un estat atemptarà contra ell mateix? I, alhora, sabem que el terrorisme d'estat existeix, i també que hi ha accions que se'n van de les mans. I que hi ha béns suprems a protegir que ho justifiquen tot. Pensar que gràcies a un atemptat es protegirà la unitat d'Espanya a un preu raonable no és una maldat sinó una hipòtesi, crua però plantejable.
Ho tenim tan assumit, que forma part de la normalitat amb què la ficció imita la realitat per als seus guions. Acaba d’estrenar-se a Netflix la segona temporada de la sèrie nord-americana La diplomàtica, en la qual es produeix un atemptat en un vaixell de guerra britànic que provoca una matança perquè no surt com estava planejat. Ha estat un atac de falsa bandera? En un moment donat, la vicepresidenta dels Estats Units es defensa: "Si Escòcia s’independitzava i el Regne Unit s’immolava, l'onada expansiva hauria sacsejat l’OTAN, amb una tercera onada a Irlanda del Nord i Catalunya. Les democràcies s’enfonsen mentre ressorgeixen les autocràcies, com el 1937”. Si l'estat espanyol vol acabar amb les sospites que considera intolerables i no vol que la gent es munti pel·lícules, que desclassifiquin tota la informació sobre qualsevol relació que hi hagués entre qualsevol cos de l'Estat i l'imam de Ripoll.
