La Terra és plana

No ho dic jo, ho diu la gent. Bramen pel carrer i la xarxa: “ ¡Que no nos embauquen, que la Tierra es plana! ” Ho diu un jugador de la NBA i un famós raper i persones amb més estudis que vostè i que jo mateix. Però avui els estudis ja no importen. Avui l’únic que importa és qui crida més. ¿Què pot fer una llicenciatura en física davant d’un tuit ple de majúscules i negreta? L’astronauta Pedro Duque, ofès davant la idea que un youtuber amb 90.000 followers assegurés que la Terra és plana, va respondre que allò era una aberració i una ignomínia. Però el gest es va quedar en això: una queixa ofegada en la foscor còsmica. Només això. No va demostrar que la Terra és rodona. No pot, de fet. Ningú no pot. Basem els nostres coneixements d’astrofísica en lleis i axiomes que han esdevingut dogmes de fe. Els astronautes van anar a la Lluna i van plantar-hi la bandera, però com que jo no conec cap dels que hi van anar, per a mi té la mateixa validesa que si el moonlanding l’hagués filmat Kubrick en un plató de Hollywood.

La Terra és rodona. Bé, endavant. Què ho demostra? ¿Un mapa de Vicens Vives penjat a l’aula de geografia? ¿El professor de física que té pànic als avions però que amb una esquadra i un cartabó demostra la curvatura terrestre? Per a mi i per a vostè, astut lector, la Terra és tan rodona com un plàtan. No he caminat fins als límits del planeta. No he viatjat en Concorde per apreciar la corba de les esferes. A mi m’heu de perdonar, perquè soc vell i descregut, però vosaltres, que sou joves, heu d’aprendre a fer ús del vostre cartesianisme innat i a rebatre el que us diuen els savis saberuts. La Terra és esfèrica, hilillos de plastilina, a Kennedy el va matar Oswald i el PSC és un partit d’esquerres. Fins que no es demostri el contrari. Mentrestant, haurem de creure.