L’hora del lideratge climàtic per al G-20
A començaments del 2016 els Estats Units estaven ben posicionats per liderar la lluita global contra el canvi climàtic. Des de la presidència del G-20 per al 2017, la cancellera alemanya, Angela Merkel, comptava que els Estats Units ajudarien a impulsar una profunda transformació de l’economia mundial. Fins i tot després que Donald Trump fos elegit president, Merkel li va concedir el benefici del dubte, i esperava, contra tot pronòstic, que els Estats Units encara fossin capaços d’assumir un paper capdavanter en la reducció de les emissions mundials de gasos d’efecte hivernacle.
Però de la primera reunió de Merkel amb Trump no en van sorgir declaracions substancials, i el llenguatge corporal de tots dos va enviar senyals que les perspectives futures de diàleg eren escasses. Així, sembla que l’eslògan de Trump, “els Estats Units primer”, en realitat vol dir “els Estats Units sols”.
En canviar el rumb de les polítiques del seu predecessor pel que fa a la reducció d’emissions de CO2, Trump està desmantellant el nou model de governança mundial cooperativa encarnat en l’acord climàtic de París del 2015, els països signants del qual es van comprometre a compartir els riscos i beneficis d’una transformació econòmica i tecnològica global.
La política climàtica de Trump no presagia res de bo ni per als ciutadans dels Estats Units (molts dels quals ja es mobilitzen contra el seu govern) ni per al món, però la resta de països seguiran desenvolupant sistemes resilients amb baixa petjada de carboni. Una infinitat d’actors dels sectors públic i privat als països desenvolupats i en desenvolupament estan treballant de tal manera que el canvi econòmic que vindrà serà pràcticament inevitable, i les seves agendes no canviaran només pels capricis del nou govern dels Estats Units. L’adopció de sistemes d’energia neta segueix vigent a la Xina, l’Índia, la Unió Europea i molts països africans i llatinoamericans.
Mentre això es mantingui, les empreses, els governs locals i altres parts interessades seguiran estratègies basades en la reducció d’emissions. Encara que les polítiques de Trump poden introduir perills i costos nous per al seu país i el món, no aconseguiran allargar l’era dels combustibles fòssils.
No obstant això, l’abandonament efectiu de l’Acord de París per part dels Estats Units és una amenaça important. L’absència d’un actor tan important en la lluita contra el canvi climàtic pot debilitar noves formes de multilateralisme, fins i tot encara que revitalitzi l’activisme climàtic en girar l’opinió pública internacional en contra dels Estats Units.
D’altra banda, el govern de Trump ha introduït riscos financers considerables que poden obstaculitzar els esforços per a la solució del canvi climàtic. La seva proposta de pressupost limita el finançament federal per al desenvolupament d’energies netes i la investigació del clima. Així mateix, els seus decrets recents minimitzen el cost financer de la petjada de carboni per a les empreses dels Estats Units. I la seva administració va insistir a eliminar tota menció al canvi climàtic en una declaració conjunta dels ministres de Finances del G-20.
Tot plegat són decisions imprudents que plantegen un seriós risc per a l’economia dels Estats Units i per a l’estabilitat mundial, com fa poc va destacar el secretari general de les Nacions Unides, António Guterres. El sistema financer dels Estats Units ocupa un lloc central en l’economia mundial; Trump vol tornar-nos a un temps en què els inversors i el comú de la gent prenien decisions financeres sense tenir en compte els riscos referits al canvi climàtic.
Des del 2008 el marc regulador adoptat pels Estats Units i el G-20 ha buscat més transparència i la millora de la comprensió dels riscos sistèmics que poden afectar el sistema financer internacional, amb particular èmfasi en els associats amb el canvi climàtic i la dependència dels combustibles fòssils. La mateixa comunitat financera s’ha posat com a prioritat desenvolupar normes de transparència més estrictes i millorar les eines d’avaluació de risc. La introducció d’aquestes regles i eines noves pot accelerar la tendència general d’anul·lació d’inversions en combustibles fòssils, garantir una transició fluida cap a una economia més resilient i respectuosa amb el medi ambient i aportar confiança i claredat als inversors de llarg termini.
Davant l’augment de riscos financers que suposa el canvi climàtic, oposar-se al decret de Trump que pretén derogar les normes de transparència per a Wall Street ha de ser prioritari. El fet que Warren Buffett i la companyia de gestió d’actius Black Rock hagin advertit als inversors sobre els riscos que planteja el canvi climàtic fa pensar que la batalla encara no està perduda.
Crear el G-20 va ser una bona idea; ara ha arribat l’hora que afronti el seu principal desafiament. Depèn de Merkel i altres líders del G-20 superar la resistència dels Estats Units (i saudita) i mantenir el rumb de la lluita contra el canvi climàtic. Poden comptar amb el suport d’alguns dels principals inversors institucionals del món, que semblen coincidir en la necessitat d’aplicar un marc transicional d’autoregulació. Els altres líders mundials han d’idear una resposta coherent a Trump i seguir establint un nou paradigma de desenvolupament compatible amb els diferents sistemes financers.
Alhora, la UE (que aquest any celebra el 60è aniversari del Tractat de Roma) té una oportunitat de pensar en el futur que vol construir. És veritat que són temps difícils, però encara podem decidir en quina classe de món volem viure.
Copyright Project Syndicate
