Vides precàries i drets vulnerats, també per Nadal
Fa uns dies, les Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS) van presentar l’informe sobre els indicadors de pobresa i desigualtats, l’INSOCAT núm. 15, a partir de les dades publicades per l’Enquesta de Condicions de Vida (ECV) a Catalunya, entre altres estadístiques. El document, sota el títol Vides precàries, drets vulnerats, mostra un fet que, any rere any, les xifres i les entitats socials corroboren: la persistència i la intensificació de la pobresa, l’extensió de la vulnerabilitat i la multiplicació de situacions de precarietat i exclusió, amb un clar afebliment dels drets de la ciutadania, que pateix greus dificultats per accedir als béns bàsics per a una vida digna.
Només cal conèixer algunes de les conclusions de l’informe, com la triplicació de la privació material severa del 2009 al 2021, per veure la gravetat de la situació. O llegir els resultats d’enquestes com la de Càritas: un 43% de les persones ateses per l’entitat no tenen accés a una alimentació adequada, més del 60% no poden comprar aliments frescos i més de la meitat de les famílies que atenen han hagut de deixar el seu domicili perquè no podien pagar les despeses de l’habitatge o de calefacció.
Aquestes informacions es fan públiques coincidint amb les festes nadalenques, durant les quals ens arriben per tots els mitjans possibles crides a la solidaritat i a la col·laboració per cobrir necessitats extremes que els poders públics, tal com mostren les dades, no són capaços de resoldre. Les situacions de pobresa i manca de drets contrasten, avui més que mai, amb el consumisme imperant que, a través de la publicitat, ens incita a gastar més i més per satisfer desitjos sovint superflus i innecessaris, induïts pels interessos dels anunciants.
La societat es veu sacsejada per la gran proporció de persones que tenen problemes d’habitatge, malden per trobar una ocupació, no disposen d’uns ingressos mínims o no poden alimentar adequadament la seva família. Estem parlant de fenòmens estructurals, d’una desigualtat creixent que comporta la pèrdua dels drets socials. En definitiva, es tracta de ser reconegudes com a ciutadanes i, com a tals, subjectes d’uns drets que avui obliden arreu del món aquells que en el seu dia van signar grans declaracions comprometent-se a la seva defensa.
Precisament fa pocs dies, el 10 de desembre, es commemorava la Declaració Universal dels Drets Humans, una efemèride que ens planteja la gran contradicció de la realitat que vivim a les nostres ciutats davant els grans principis proclamats per promoure uns drets que veiem constantment vulnerats.
L’Institut Internacional per a la Democràcia i l'Assistència Electoral (IDEA) ha denunciat en el seu informe anual la feblesa inexorable dels drets de les persones, constatant una davallada en la qualitat democràtica a Europa i un empitjorament en els últims cinc anys a gairebé la meitat dels països del món, que es mouen cap a autoritarismes amb una manca clara de reconeixement dels drets de ciutadania.
Una societat de futur on els drets no estiguin al centre és impensable, però per combatre el seu afebliment i la cronificació de la pobresa necessitem un canvi de model. Un nou paradigma que, tal com planteja l’informe INSOCAT núm. 15, faci possible una vida digna en la lògica dels drets i la justícia social. Drets protegits i garantits que no s’aconsegueixen amb ajudes puntuals i solidàries, sinó amb el compromís ferm de tots els agents de caminar cap a una societat més justa i equitativa.