Un terç dels vots d’En Comú Podem poden venir de JxSí i la CUP
Politòleg de la UBTot i que aquestes eleccions prometen portar canvis profunds, a Catalunya hi ha un patró tradicional de vot que, segons apunten les enquestes, es repetirà en aquesta ocasió: electors que trien opcions d’obediència catalana a les eleccions al Parlament i canvien a formacions amb vincles estatals a les eleccions generals. És el que tradicionalment hem conegut com a vot dual, que implicava un intercanvi de votants entre el PSC i CiU, o entre el PP i CiU, o entre Esquerra Republicana i el PSC.
És un patró habitual també en altres contextos, més enllà del català: sovint hi ha un segment de votants que trien una opció o una altra en funció del tipus d’elecció de què es tracti. Passa a les eleccions europees en molts països (pensem en els resultats del UKIP al Regne Unit, per exemple) i, sovint, a les eleccions regionals i locals. Aquest diumenge, segons ens diuen les enquestes, també passarà. Un segment de votants que van triar opcions independentistes el passat 27-S optaran ara per la papereta d’En Comú Podem. Segons l’enquesta del CEO del mes de novembre, fins a un 30% dels vots decidits d’En Comú Podem provenen de Junts pel Sí i de la CUP. El fet que la CUP no es presenti a les eleccions farà que el seu electorat se’l reparteixin entre Esquerra Republicana (la principal beneficiada, segons el CEO) i En Comú Podem.
Alguns també optaran per l’abstenció, per bé que no sembla que hagi de ser massiva entre els votants cupaires, tot i ser la consigna oficial de la formació. Alguns votants de Junts pel Sí, possiblement pròxims a ERC, també optaran ara per la papereta de la candidatura encapçalada per Xavier Domènech. Fa temps que les enquestes detecten aquest patró de vot dual, per bé que durant uns mesos va semblar que s’afeblia. Possiblement a causa de la polarització política al voltant del 27-S, les polèmiques intervencions de Pablo Iglesias a la campanya catalana i les ambigüitats de Podem respecte al referèndum. Ara, però, que s’ha conformat una candidatura amb fort protagonisme de Barcelona en Comú i que Podem ha clarificat la seva aposta sobre el dret a decidir, tot apunta que aquesta pot ser una de les claus del resultat català.
Un canvi de prioritats
Per entendre aquest comportament dual cal tenir en compte que el canvi de vot no necessàriament assenyala un canvi de posició dels votants, sinó simplement un canvi de prioritats entre eleccions. En un sistema, com el nostre, en què la competició política s’estructura fonamentalment en dues dimensions (esquerra-dreta i nacional), un mateix votant pot votar formacions diferents en funció de la dimensió a què doni més importància en unes eleccions o unes altres, sempre que se situïn raonablement a prop d’ell en un eix i l’altre.
Per això, la candidatura En Comú Podem, amb la seva aposta oberta pel referèndum i les possibilitats de fer un bon resultat a l’Estat, és una opció que pot considerar aquest segment de votants d’esquerra sobiranista.