Teoria de la veritat
Les coses no són ni veritat ni mentida, simplement són. La veritat i la mentida existeixen només en el que es diu d'aquestes coses. Per als antics grecs, el contrari de la veritat era l'opinió. I l'opinió és una mena de veritat pròpia que com més pròpia és menys valor té com a veritat, perquè és més subjectiva i menys absoluta. La veritat absoluta només existeix en el món ideal de les matemàtiques i gràcies. Que avui és divendres és mentida mentre escric i veritat quan ho llegeixo. Tot és relatiu.
Mentrestant i com sempre, al carrer les petites veritats de cadascú es barregen amb les veritats més col·lectives. Que avui s'ha fet de dia és una certesa col·lectiva. Però si la reforma laboral és o no justa, si la vaga ha estat o no un èxit, o si té o no raó l'home de la botiga que es baralla amb els piquets que picaven a la persiana del seu negoci obert, això ja forma part del món de les íntimes veritats insondables. De moment, enmig del no res, només se sent el so de l'helicòpter sobrevolant un cop més els terrats, i la meva veritat petita és la insòlita felicitat que em dóna el silenci d'aquesta treva. M'ha d'ajudar a pensar i a protegir-me, com a mínim, de totes les mitges veritats que haurem de llegir als diaris, o sentir pel carrer i a les ràdios i televisions després de tot plegat. Els més llestos, com sempre, seran aquells que sabran fer passar la seva íntima veritat per una veritat absoluta. La resta, haurem de limitar-nos a seguir opinant sobre les opinions dels que opinen sobre l'èxit o fracàs de la vaga (evidentment en termes absoluts) avui, sobre com m'estimes, demà, o sobre si és just o no sentir-se cansat i amb desencís, sovint. Tot és mentida. La veritat és que opino que no sé res de la veritat, i que per cercar-la serà qüestió de posar-se a treballar, no per fer passar mitges mentides per veritats sinó, com deia Machado, " ¿Tu verdad? No, la Verdad, y ven conmigo a buscarla. La tuya, guárdatela ".
