Teoria de la serp d'estiu: de l'estàtua de Franco al senyor Lobo

BARCELONAUna bona serp d’estiu, és a dir, aquells temes aparentment anecdòtics que es fan grans a l’agost gràcies a la buidor informativa imperant, ha de reunir almenys dues característiques: ha d’haver-hi una persona coneguda implicada i ha de tocar, en el fons del fons, grans qüestions de principis capaces de generar hores i hores de conversa de cafè. De moment, aquest agost en tenim dos bons exemples. La polèmica sobre l’estàtua de Franco al Centre Born, on han participat per via interposada des d’Ada Colau fins a Carles Puigdemont, i la dels pares als quals s’havia denegat en principi el permís per inscriure el seu fill amb el nom de Lobo, amb aparició estel·lar de Pablo Iglesias via Twitter.

Si ens hi fixem, rere l’escuma mediàtica s’hi amaguen aquestes grans qüestions. El debat sobre la gestió de la memòria de la Guerra Civil és un tema de fons, completament irresolt, i que encara polaritza l’opinió pública. Pel que fa al futur senyor Lobo, que avui encara és un bebè, resulta apassionant debatre sobre quin dret té l’Estat per coartar la llibertat dels pares a triar el nom del seu fill. I, al contrari, fins a quin punt tenen dret uns pares a convertir la vida del seu plançó en un infern per alguna mena d’ocurrència onomàstica.

Zapatero, rehabilitat

Els que tenim memòria recordem la condescendència amb què 'El País' tractava José Luis Rodríguez Zapatero en la seva època de cap de l’oposició, els atacs que va rebre, ja a la Moncloa, per la gestió de l’Estatut i el procés de pau a Euskadi, i el menyspreu final en favor de Rubalcaba. Per això, fa certa gràcia comprovar com, ara que Zapatero s’ha alineat amb la posició editorial del diari i demana que el PSOE faciliti la investidura de Rajoy, mereix un titular a quatre columnes que el rehabilita per sempre.