En Teo fa cruising a la superilla

Quina il·lusió, la biblioteca de Borriana, quines ganes que tinc d’anar-hi. Ja recordareu que la regidoria de Cultura en va retirar –em sembla que per separatistes– les revistes infantils Camacuc, Cavall Fort i Tatano. Ara retiren "els llibres de temàtica LGTBIQ+ amb «contingut sexual» de l'àrea infantil i juvenil". Ha estat el gran Jesús Albiol, de Vox, per "complir amb la llei i protegir els menors de continguts pornogràfics i escandalosos". L’home ha demanat que tots aquests exemplars “vagin a una nova àrea per a adults”.

Però quins llibres són aquests? No recordo, ara, si entre tots els Teo hi havia algun En Teo fa cruising a la superilla o En Teo va a l’Orgull. Jo, per si de cas, el posaria al prestatge. I les Tres Bessones? Van amb roba de xicotot. Pel que fa al conte Marillina y sus pollitos, que explica la història d’una gallina i els seus plançons, el posaria al prestatge d’adults, també. No és que la gallina sigui LGTBI. Tampoc és que sigui Q+. Però el gall és polígam, s’ho fa amb totes.

Pel que fa a la Caputxeta Vermella, no sé jo. El diàleg "Àvia, quins ulls més grossos que tens..." "Són per mirar-te millor..." sempre m’ha semblat tan porno... I a part hi ha els dos caçadors. A tota hora estan junts, i em fan pensar en un Brokeback Mountain. I la Bruixa Brunilda, al prestatge. Viu sola, amb un gat negre, i té pèls a les cames. Gat i pèls? Lesbiana segura. 

Però és que hi ha tot de contes, com el de les set cabretes, la caseta de xocolata o els tres porquets, que no especifiquen la sexualitat dels protagonistes. I quan no s’especifica, és que alguna cosa s’amaga. Si l’autor de les set cabretes hagués volgut que se sabés que no eren unes cabretes LGTBIQ+ hauria escrit el conte de Les set cabretes heteros. O Les set cabretes com Déu mana. Que, deixeu-me dir, un llop que pren ous per aclarir-se la veu i fer veu de mama cabra, encara que sigui per interès, què és? Doncs un llop trans. Perfecte, feina feta. A la secció infantil no pervertidora, a partir d’ara, hi deixarem un sol títol: Roberto Alcázar y Pedrín.