Si tens calor, et venc un vano
Diuen que el vano va arribar a Europa cap al segle XV provinent de la Xina, on ja es coneixia des del segle VII. És un d’aquells invents anònims universals que segueixen essent útils, com els paraigües o les pinces per estendre la roba. Com sempre, primer els usaven les elits, però aviat es popularitzà. Pots millorar-ne el disseny, l’estètica o la robustesa, però l’essència és la mateixa des de fa segles.
El vano refresca. I no té despesa energètica exosomàtica (perquè una mica d’energia endosomàtica per moure el canell has d’invertir-hi per fer passar la calor). Una mica més d’energia necessita el ventilador de sostre (60 Wh), i una grandíssima quantitat (insostenible si es fa imprescindible i extens) l’aire condicionat (1.000-2.000 Wh).
El vano, el ventilador o l’aire condicionat són solucions a final de línia. És a dir, no ataquen la causa, en pal·lien les conseqüències. I aquesta és la proposta, en termes generals, que ens estan fent els nostres governs. Si fa calor i no tens prou ingressos: venta’t. Si tens possibles, compra’t un ventilador i, si en tens més, un aire condicionat. No expliquen que fent això segon estàs col·laborant al fet que faci més calor, perquè si no despleguem les energies renovables ràpidament i extensivament, haurem de gastar més combustibles fòssils per generar l’energia que necessites per a l’aire condicionat. I en necessitaràs més... i així en un bucle infinit fins al col·lapse.
Potser que comencem a exigir que hi hagi polítiques decidides per fer front al canvi climàtic. Això és atacar la causa de l’increment constant de temperatures i de les onades de calor cada cop més intenses, més llargues i més freqüents, si no fem res.
És contraintuïtiu entendre el que cal fer per apaivagar i per donar-nos temps a adaptar-nos a l’increment de les temperatures. Si ens diuen que cal desplegar les energies renovables, estalviar energia, reduir la mobilitat en avió i en cotxe de combustió, menjar menys carn, reciclar i reutilitzar els residus, utilitzar eficientment l’energia i els recursos, allargar la vida dels productes (compartint, reparant, reutilitzant), evitar el malbaratament alimentari, moderar l’hiperconsumisme... potser ens sonarà pitjor que la recomanació del vano. Així que no ens ho diuen per si de cas.
Aquest és el quid de la qüestió de l’emergència climàtica. O fem front als seus efectes amb vanos, paraigües i pinces d’estendre la roba, o usem les versions modernes d’aquests artefactes (i llavors contribuïm a accelerar-ne els efectes) o comencem a abordar les causes, que són troncals i requereixen canvis substancials en les nostres ciutats, les nostres llars, els nostres sistemes de transport, la nostra generació i ús de l’energia, el nostre model de consum i la nostra alimentació.
Els nostres aspirants a governants no ens estan venent motos, ens estan venent vanos. N’hi ha que convenen que els 40 graus de Viella, els 45 de Darnius o la inundació de Terrassa no han existit. Que són paranoies de progres. Els dies que tinc pics d’ecoansietat busco al Google cursos per negar evidències científiques i empíriques. Si hi ha conciutadans que poden, per què no hauria de poder jo? Un segon grup ens diu que ja ens farà més passadora la calor, amb subvencions per a l’aire condicionat i uns quants envelats estratègicament col·locats. Que no n’hi ha per a tant i algú ja trobarà la solució algun dia. La IA ja ens ho dirà. Un tercer grup, encara que costi d’entendre, plantegen canvis significatius del model econòmic, fent-lo circular, amb una transició ecològica justa i suport a les persones vulnerables.
El darrer informe de l'Organització Meteorològica Mundial és demolidor. Destaca cinc fets: 1) Sequeres, inundacions i onades de calor afecten extenses parts del món i els costos associats creixen. 2) La temperatura mitjana global dels darrers vuit anys és la més alta mai registrada. 3) El nivell del mar i l’escalfament dels oceans estan a nivells de rècord i aquesta tendència continuarà centenars d’anys. 4) El gel antàrtic ha ocupat la mínima extensió mai registrada. 5) Europa assoleix el rècord de glaceres foses.
I davant d’aquestes dades empíriques reals i apocalíptiques... ens conformem amb la recepta d’un vano. Ja cal que correm per reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle, ni que sigui per donar-nos temps per adaptar-nos. I a desplegar polítiques fermes, complexes i continuades per fer els nostres territoris, ciutats i llars més resilients i habitables. És urgent i ens hi va la vida.
Jo aniré a votar amb el vano per no passar calor a la cua. I potser agafo també una pinça d’estendre la roba, per al nas. En tot cas tindré en compte per decidir el vot qui ataca les causes i qui només les conseqüències (o ni això).