Un grup de militars espanyols retirats té un pla: que l’exèrcit destitueixi el president Pedro Sánchez i es convoquin noves eleccions. La proposta no especifica què fer amb el president deposat ni quin resultat electoral seria acceptable, tot i que no costa gens d’imaginar. El pla, però, té un inconvenient, i és que això és un cop d’estat. Adeu Constitució i adeu al fet que Espanya continuï sent un estat membre de la Unió Europea.
El problema, doncs, no és la probabilitat que el cop es produeixi sinó que hi hagi uniformats a la reserva que facin una crida pública a la intervenció de les forces armades a partir de perills inexistents o arguments fal·laços, perquè fa augmentar la temperatura del clima polític i social, i posa Espanya i en especial Catalunya en el camí de la violència política. I tenint en compte els antecedents històrics, millor no imaginar-s’ho.
En aquest sentit, la cara agra del rei durant l’acte de promesa de Pedro Sánchez no ajuda gens a la normalitat institucional. Era una expressió que recordava la del discurs del 3 d’octubre del 2017.
El pitjor és que aquesta tensió ja no ens abandonarà fins que el PP torni al govern. Perquè aquest és el problema, i no l’amnistia. La campanya de les europees del juny de l’any que ve serà dura, i a l’horitzó del pròxim any i mig hi ha eleccions basques i catalanes. La tramitació de l’amnistia o les negociacions del PSOE amb els partits independentistes es presentaran com una traïció i aquest relat disposarà de potents altaveus mediàtics i econòmics. La dreta espanyola s’enfronta a la possibilitat de passar-se vora 10 anys a l’oposició, i aquest supòsit se’ls fa senzillament insofrible. Per això, alguns, tenen un pla.
