Temptació de l'abisme

2 min

Fa tres anys, el recentment traspassat Mikhaïl Gorbatxov, en una entrevista a la BBC, va fer unes declaracions prou inequívoques: “Com que existeixen les armes de destrucció massiva, principalment les armes nuclears, el perill és colossal. Totes les nacions haurien de declarar que cal destruir les armes nuclears, totes. Per salvar-nos a nosaltres mateixos i salvar el planeta”.

A Gorbatxov l'ha menystingut Putin en ocasió de la seva mort, i amb Putin, una gran quantitat de bocamolls bel·licistes que hi ha arreu del món, també a casa nostra. Però Gorbatxov va ser un dels principals actors de la política internacional de finals del segle XX, i sabia bé de què parlava. Les polítiques de desarmament nuclear que s'han aplicat des del 1986, amb la fi de la Guerra Freda, amb una estructura de control que ha limitat Rússia i els EUA a través d'un seguit de tractats bilaterals, estan pràcticament esgotades. En certa manera no és exagerat afirmar que han estat sovint mera retòrica tranquil·litzadora que quedava bé als fòrums. És cert que la quantitat de caps nuclears al món ha disminuït dels 70.374 del 1986 als 12.705 de l'any en curs, cosa que representa una reducció de més del 80%. Però també és cert que l'arsenal nuclear encara existent és més que suficient per causar una destrucció que tot indica que la majoria de persones no som capaços ni d'imaginar. I el pitjor és que la tendència, ara, s'ha invertit i va cap al creixement. Tots els arsenals nuclears existents estan en fase de renovació o ampliació. El més gran de tots és el de Rússia, i se sap que, juntament amb el dels EUA, sumen més del 90% de les armes nuclears que existeixen al món. Els tractats de control armamentístic que hem esmentat han esgotat els terminis de vigència, i només queda en vigor (fins al 2026) el New Start, que fixa el nombre d'armes nuclears que els dos països poden tenir desplegades, però no les que poden tenir emmagatzemades. A més de Rússia i els EUA, recordem que tenen armes nuclears el Regne Unit, França, la Xina, l'Índia, el Pakistan i Corea del Nord.

Putin, en el missatge extremadament amenaçador que ha llançat aquest dimecres juntament amb la crida a la “mobilització parcial” de la població (però sense reconèixer mai que el país està en guerra), ha presumit que les seves armes nuclears són “més modernes” que les d'Occident i ha subratllat que està disposat a fer-les servir (“no és un bluf”, ha remarcat). És més, tot fa pensar que ho està desitjant, i els referèndums fantasma per annexionar Donetsk i Lugansk a Rússia semblen una manera d'escurçar el camí per fer-ho: si Ucraïna ataca aquests indrets, Putin entendrà que tot Occident està atacant directament Rússia. 

Gorbatxov advertia d'un perill immens i elemental: quan existeixen armes, existeix també la temptació d'utilitzar-les. Al marge de consideracions geoestratègiques, la pulsió per la destrucció, i fins i tot per la destrucció total, forma part de l'ànima humana: del més fosc de l'ànima humana. Temptació de l'abisme, en van dir els romàntics, i Putin té una ànima romàntica i torturada.

Sebastià Alzamora és escriptor
stats